Era un calorós diumenge de juny a la tarda. Aquest fet, que en tantes ocasions ha servit com a element d'excusa, no va privar que a tot arreu sortissin al carrer molts milers de persones a mostrar la seva "indignació" de forma pacífica. Va sortir gent de totes les condicions i totes les edats. Els problemes són personals i diversos, però les protestes són col·lectives. Concentrar tantes persones pels carrers de les diferents ciutats sense que la convocatòria hagi sortit de cap organització oficial, descol·loca els líders polítics. També els sindicals. Les manifestacions del Primer de Maig, a les quals només assisteixen delegats sindicals, són cada cop més reduïdes. Vol dir que molta gent -no es tracta de percentatges, ni de saber a qui representen- desconfia de totes les organitzacions oficials, siguin polítiques o sindicals. Són dades i reflexions a tenir en compte. A diferència d'altres polítics, el president de la Generalitat, Artur Mas, va oferir ahir una lectura molt equilibrada de les protestes de diumenge: "Tenen la sensació que no han creat els problemes i, en canvi, els estan patint", va manifestar entre altres reflexions. Efectivament, només cal veure les esfereïdores dades que va facilitar ahir Càrites de Girona. Aquesta institució va atendre l'any passat 9.400 persones amb necessitats bàsiques no cobertes, com són l'alimentació i l'habitatge. Aquesta xifra representa un increment del 38% respecte a l'any anterior. Un 30% de les persones que van acudir a Càrites el 2010 ho van fer per primer cop. D'aquestes n'hi ha moltes que fins fa poc tenien feina i un estatus de vida del considerat normal i a les quals la crisi econòmica, que ells no han provocat, els ha col·locat en una situació d'exclusió social i amb escasses perspectives de futur. Segur que cada persona que va participar en les manifestacions tenia una història personal, però la suma de totes elles provoca una indignació que no es pot menystenir.