La universitat hauria de reivindicar-se com a agent transformador de la cultura, la societat i l'economia actuals. Una docència adequada i una bona investigació centrada en les necessitats reals del present són fonamentals per sortir de les crisis, tant de la general com de la particular dels centres educatius.

Els professors i gestors no poden caure en l'error de la majoria dels polítics: ignorar el món que els envolta. La preocupació per l'excel·lència és vital en aquest entorn, d'acord. No obstant això, abans caldria dedicar-se a allò més bàsic i primari, per exemple, analitzar la situació present i els dèficits dels estudiants d'avui, no dels ideals, sinó dels alumnes que es troben a les aules. El Pla Bolonya, criticat amb duresa per aquells que n'ignoren l'essència, permet avançar en la personalització de l'ensenyament. No hi ha receptes màgiques amb validesa universal, però hi ha principis i pautes que funcionen. Així, els professors no han de ser dipòsits de coneixement, sinó líders d'uns processos d'aprenentatge en què de debò es tingui en compte els estudiants. I la feina a les facultats s'ha d'allunyar de capritxos particulars i sectorials; haurien de prevaldre els interessos generals, comuns.