A Calonge guanya Mourinho
Elena Montiel Bach. (Calonge)
L´enxufisme a Calonge ja forma part de la nostra quotidianitat. Però jo sóc jove i innocent encara, i crec en els valors que em van transmetre a casa i a l´escola: els valors de la justícia, la transparència i la cultura de l´esforç. Per això quan surt una convocatòria per cobrir una plaça a l´Ajuntament i em diuen la cèlebre frase «ja està donada», m´indigno. I m´indigno especialment quan es tracta d´una feina relacionada amb el meu àmbit: el camp social. Amb el camp social tothom s´hi atreveix: tothom té criteri i capacitat d´opinar i criticar el que fan bé i el que fan malament els professionals d´aquest sector. I fins i tot hi ha qui perd la por i s´atreveix a dedicar-s´hi professionalment.
El dia 15 de juny va ser un dia clau en el qual es va posar en evidència que a Calonge no es practica la transparència sinó l´enxufisme. A un concurs-oposició s´hi presentaven dues persones: ell (sense la formació, ni l´experiència, però amb la promesa de la regidora que la feina seria per a ell) i ella (amb formació i experiència). Mourinho i Guardiola, en paraules d´ell el dia que, espantat, va aprofitar per coaccionar-la a ella dient que faria servir tàctiques Mourinho i que si li prenia la feina faria una rabieta. I bé, després d´un examen adaptat, d´una valoració injusta dels exàmens i de l´aplicació esbiaixada de la normativa del procés selectiu, va guanyar Mourinho. Us felicito, fills! Va guanyar Mourinho, amb els àrbitres a favor i fent faltes a l´equip contrari.
Calongins, aquest és l´equip que volem? Deixem ja de mirar-nos amb els braços plegats com es produeixen aquests disbarats! No ens ho mereixem i no ens ho podem permetre. S´ha acabat callar i seguir amb el cap cot! Hem de denunciar les injustícies i hem de reclamar el que ens pertoca.
Línies vermelles
Henry Ettinghausen. (La Pera)
Arran de la manifestació davant del Parlament del 15 de juny, el president Mas va demanar que es procedeixi amb contundència contra els elements violents que -tot i insultar, sacsejar i atacar amb pintura alguns diputats- no en varen ferir cap. Amb les massives i totalment pacífiques manifestacions del dia 19, el moviment 15M ha fet els possibles per dissociar-se d´aquells actes violents, alguns dels quals, segons sembla demostrar un vídeo dels fets, podrien haver estat instigats per agents provocadors. Ara bé, ni el Govern català ni l´estatal s´ha molestat a comentar un altre fet ocorregut el mateix dia 15: la revelació que l´Audiencia Nacional investigarà per frau fiscal Emilio Botín i la seva família, tot i que Botín controlala desena fortuna personal d´Espanya, valorada en 1.000 milions d´euros. I no serà, ni molt menys, el primer cop que aquesta família multimilionària de banquers té problemes amb la justícia. M´interessarà veure qui acaba primer a la presó: els individus acusats de desobediència i resistència a l´autoritat davant del Parlament, o el president del Grupo Santander.
La fardada del president Mas
Mateu Frigolé Teixidor. (Canet d´Adri)
L´arribada del president Artur Mas al Parlament amb l´helicòpter va ser una autèntica fardada a l´estil dels presidents americans. Tanta por li feien els indignats, senyor Mas? Era una bona ocasió per donar la cara i entrar a peu com van fer altres diputats, demostrant que a Catalunya tenim un president valent que no s´arronsa davant de qualsevol contratemps. Quan penso, Sr. Mas, en la fotografia del president xilè Salvador Allende defensant La Moneda amb el casc posat i metralleta en mà, em vénen ganes de riure. Sí, ja ho sabem que les comparacions són sempre odioses, però d´aquesta fins i tot al Polònia en van treure profit.
La traca final va ser a l´acabament de la sessió parlamentària la «desfilada» d´Audis d´alta gamma, impressionant, per a un govern de l´estalvi. A Barcelona es fabriquen uns cotxets bonics i econòmics que encara que els amos siguin també els dels «cogombres» s´ajustarien millor als seus postulats, proporcionarien menys indignació i un bon senyal de començar a anar pel bon camí.
ERC, fora de l´Ajuntament de Girona
Jordi Casals i Fernández. (Girona)
Girona és l´únic municipi de Catalunya, juntament amb Barcelona, en què el passat 11 de juny no es va poder constituir el nou ajuntament. El cas del Cap i Casal el desconec, però pel que fa a Girona, aquest fet té un únic responsable: Esquerra. Alguns em diran que tenen tot el dret a fer el que han fet perquè la llei els empara. Però jo penso que els interessos dels gironins sempre han d´estar pel damunt de l´interès partidista d´una formació política que intenta com sigui no desaparèixer del consistori gironí.
Si els ciutadans de Girona van decidir amb el seu vot que ERC es quedés fora de l´Ajuntament, el que els dirigents gironins d´Esquerra haurien d´haver fet era acceptar aquests desastrosos resultats i pensar a redreçar el futur d´aquest partit, no pas fer pagar a tots els veïns de Girona, amb tot un seguit de recursos als tribunals espanyols, els errors que han comès els últims anys i que els han portat a la situació actual i a deixar l´Ajuntament en precari durant gairebé un mes, amb tota la feina que hi ha per fer.
Aquesta manera de fer d´Esquerra a Girona, aquest no saber perdre, no fa res més que empitjorar la mala imatge que ha acumulat aquest partit tot aquest temps. Només em queda per dir que tant de bo els resultats del 22-M a Girona es mantinguin. Avui encara tinc més ganes que ERC es quedi fora de l´Ajuntament.
