Qui més qui menys ja dóna per fet que l'idil·li de les comarques gironines amb Ryanair està arribant a la seva fi, i no serà per ganes dels responsables locals, ni del Govern català. Els culpables no cal buscar-los a l'administració pública, sinó que es troben en el propi ADN de la companyia irlandesa que, com ja s'ha demostrat, no basa el seu model de negoci en el transport de viatgers, com seria lògic, sinó que ho focalitza tot en la capacitat d'esprémer el diner públic fins que la corda es trenca, demanant i demanant més, fins que ja és impossible assumir el cost.

Ryanair sap que quan deixi Girona li sortiran d'altres pretendents. Només cal veure els nous aeroports que s'han inaugurat recentment en diferents indrets de la geografia espanyola que donarien el que fos per veure aterrar un avió. Ara resulta molt fàcil carregar les tintes i dir que els responsables de retenir Ryanair no han fet bé la seva feina, però tothom s'oblida que mentre els ous eren en un únic cistell ningú s'ha preocupat de buscar les alternatives necessàries, i s'ha deixat que Girona tingui un aeroport monopolitzat per la companyia irlandesa. I en tot aquest temps cal preguntar-se dues coses, algú ens pot dir la quantitat de diners que ha invertit el sector turístic en el mateix Ryanair, o a cercar d'altres alternatives? I, realment, s'ha aprofitat l'allau de viatgers que ha dut la companyia per fidelitzar-los? Més val no saber-ho, perquè potser ens adonaríem que qui ara més es lamenta és qui menys ha fet.

La veritat és que tothom s'ha adormit veient com any rere any les xifres de passatgers de Ryanair anaven en augment i, per tant, ara no toca plorar per un model que ja es veia amb data de caducitat, sinó que cal posar-se a treballar per cercar un manera diferent de gestionar l'aeroport, obrint-se a d'altres companyies i a d'altres mercats. El problema és que veient com ha anat la història de l'aeroport, no sé si sabrem fer-ho.