La pràctica està posant en evidència el que s'endevinava en la teoria. Tot apunta que el nou horari escolar per al curs 2011-2012 es pot convertir en una olla de grills en que cadascú tiri cap a on li plagui amparat en els arguments més diversos. Tal com posava de manifest aquest diari en l'edició de dimecres després de la consulta realitzada a diferents centres educatius, el debat que ha obert la nova jornada a les escoles -amb la supressió de la sisena hora lectiva- deixa entreveure que hi haurà una varietat total d'horaris. Aquesta setmana, última del curs amb les aules obertes, havia de ser clau per conèixer a quines hores entraran i sortiran de les escoles els alumnes catalans a partir del proper mes de setembre, però les discrepàncies ho han ajornat. La decisió es deixa a mans de cada consell escolar i es definirà en base a un marge horari flexible. A la disbauxa generada entre els estudiants, professors, pares i mares pels constants canvis de rumb en les directrius educatives, el curs vinent s'hi pot afegir una diversitat d'horaris entre centres que acabi per enredar el que ja és un embolic. Davant de tanta confusió caldria demanar la màxima racionalitat a aquells que encara estan a temps de posar-hi unes dosis de seny. D'entrada, en un estadi elemental, seria d'agrair que en municipis on conviuen més d'una escola -és el cas de Girona i moltes altres ciutats de la província- la decisió transcendís a cada centre i s'intentés trobar un consens entre el conjunt de comunitats educatives. Establir uns horaris homogenis entre escoles restaria entrebancs. En un segon nivell, caldria demanar que a l'hora d'establir aquests horaris es filin prim pensant a potenciar al màxim el rendiments dels nens i nenes a les aules, però també que es pensi a facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar. L'escola és un àmbit clau de la nostra societat on ja ha mancat prou sentit comú en els darrers anys.
