Cartes

Sandra Bernato. Girona.

Desitjo informar la ciutadania i l´alcalde de Girona que ahir vaig participar al primer exercici del procés selectiu de sis tècnics auxiliars de biblioteca convocat per l´Ajuntament de Girona, i que dos de les vuit preguntes de l´exercici no eren previstes pel temari inclòs en la convocatòria.

Aquestes preguntes no eren relatives a cap dels 25 complexos temes de la part específica del temari sobre atributs, funcions i serveis de les biblioteques públiques en general, sinó que concernien estrictament a les iniciatives i els serveis de les biblioteques municipals de la ciutat: preguntes acceptables, si haguessin estat incloses en el temari! Fins i tot una d´aquestes consistia a descriure amb detall quatre activitats desenvolupades per les biblioteques municipals de Girona conjuntament amb altres entitats culturals de la ciutat.

Tant l´evident avantatge concedit a aquells candidats que presten o han prestat servei de caràcter temporal a les biblioteques municipals de Girona, i que per això han tingut l´oportunitat de conèixer des de dins les seves característiques, com el perjudici objectiu causat als aspirants catalans, espanyols i europeus que no resideixen a Girona, posen clarament en dubte la validesa de la prova.

Segons el meu entendre, la democràcia real consisteix també en l´escrupolosa equitat a l´hora d´exercir funcions públiques, sobretot quan estan en joc les possibilitats de treball i el futur de les persones.

Se´n va un dels grans

Guillem Sot i Torrents. figueres.

Fa pocs dies ens féiem ressò de la retirada de la primera línia d´un dels millors periodistes i comunicadors de la història de Catalunya: Josep Cuní. El rei dels matins abdica de la pública per passar a la cadena del Grup Godó, en aquest moment força tocada. La veritat és que quan la seva decisió s´ha fet pública m´ha descol·locat bastant. Evidentment ja sabia que algun dia o altre la direcció de la cadena l´acabaria apartant del mapa públic; són així. Els que no pensen igual, al carrer. D´aquesta manera s´estan deixant perdre persones de gran prestigi. Sens dubte és una llàstima que l´alta professionalitat del tot terreny de TVC quedi en segon terme. No dic que a partir d´ara no tingui èxit amb el seu nou projecte, sinó tot al contrari. Però és molt diferent, tal com deia ell, estar en un transatlàntic que en una mallorquina.

Els matins a TV3 ja no seran el mateix sense ell. Molts trobarem a faltar la qualitat de les seves entrevistes, les tertúlies, els cara a cara i els debats socials que modera, o les batusses amb la Rahola.

En definitiva, no tot és dolent. Si mires les coses sempre hi trobes una part positiva. La seva marxa donarà pas a l´Ariadna Oltra una noia jove, carregada d´il·lusió, optimisme, talent i ganes de treballar. Han de donar pas a les noves generacions perquè puguin demostrar que en saben tant o més que els que ho han fet fins ara. Des d´aquí, els desitjo molta sort a tots dos pels camins que emprenguin i dir-los que els bons professionals, siguin on siguin, sempre triomfen.

Carta oberta

a Jordi Xuclà

JOSEP AGUSTÍ. Girona.

En el seu article de diumenge passat, vostè escriu que arran de les protestes dels acampats Espanya ha transmès una doble imatge: per una banda de ser una democràcia tolerant i per l´altra d´estar experimentant una gradual africanització. També qualifica de presumptes intel·lectuals que s´han equivocat els que han donat suport a les protestes. M´agradaria comentar-ho:

Pel que fa a la utilització del terme tolerant, vostè, com a beneficiari del sistema de llistes tancades que aboca tants polítics en les seves circumstàncies, i no dic que sigui el seu cas, a buscar preferentment fer mèrits dins la seva organització política –encara que això signifiqui deixar de banda el servei a la societat–, ¿se sent legitimat per dir que tolera tot un col·lectiu que demana millorar el sistema polític espanyol amb diverses mesures com ara les llistes obertes, les quals permetrien que tots els candidats que es presenten a les eleccions hagin de passar comptes davant els ciutadans?

Quant a l´ús del mot africanització, m´agradaria saber si vostè, com a membre d´una classe política europea que tantes vegades ha guiat els seus pobles pel camí que porta a la guerra i a la misèria, i que actualment té un alt grau de responsabilitat en el desgavell econòmic mundial que tant està incrementant les desigualtats en nom dels grans números, realment creu que és adequat escriure africanització en sentit pejoratiu.

En relació amb els defensors de la justícia de les protestes, que anomena «món periodístic i presumptament intel·lectual», em pregunto si vostè, que s´ha venut la llibertat d´opinió a canvi dels beneficis de ser un bon subordinat a la disciplina d´un partit, no s´ha equivocat en menystenir-los.

Finalment, pel que fa a la imatge d´Espanya que han projectat les recents protestes, m´agradaria apuntar que crec que aquesta està molt condicionada pel desencert dels polítics espanyols, que en els últims vint anys han convertit l´economia en un monocultiu de la construcció a conseqüència del qual, Sr. Xuclà, tenim un 20% d´atur i vostè té una bona colla de companys de professió que s´han lucrat desmesuradament. De fet, la imatge que com a país tenen els minvants inversors estrangers a l´Estat penso que està molt vinculada amb els alts índexs de corrupció de la classe política i amb el galimaties d´administracions amb competències superposades i mal definides que vostès els polítics no hi ha manera que resolguin.

Sr. Xuclà, la immensa majoria de les persones que aquestes setmanes han acampat a les places, han passat nits senceres parlant de com millorar el món, igual com devia fer vostè quan no parlava tant de comissions i subcomissions, quan no es dedicava bàsicament a criticar polítics que es passen la vida criticant polítics, i somiava millorar el món.

Així funciona

el Servei Jove d´Habitatge

de Blanes

JOSEP BRUGADA ALEÑA. HOSTALRIC.

A través del servei jove d´habitatge de Blanes vàrem llogar un pis a una persona que en aquell moment no tenia feina, però ens va dir que el mes següent ja en tindria. L´hi vàrem llogar perquè la seva tieta la va avalar, hi havia l´Ajuntament al darrere. Aquesta persona mai va complir el que vàrem pactar, i al final va marxar amb un deute de 1.520,28 e. Ara demanem a la persona que la va avalar que pagui el deute, ella sí que diu que vol pagar, però sembla que el que hi posa traves és el mateix servei jove d´habi­tatge. L´avaladora va entregar 300 e al servei jove i nosaltres no hem vist res. Jo he reclamat moltes vegades i em diuen que han de fer un docu­ment per apuntar cada vegada que pagui (el més fàcil seria que m´ho ingressés al meu compte i llavors jo ja ho diria a l´Ajuntament). Vull parlar amb el cap d´administració i és impossible (l´últim cop que vaig demanar per ell per telèfon em van dir que no truqués més). A veure si llegeixen aquest escrit i em donen alguna resposta.