Fa 40 anys un enginyer era quelcom caríssim, és a dir molt estimat. Les empreses i les mares de noies casadores se'ls treien de les mans. En les ambicions familiars un enginyer superava el que avui seria un premi de loteria dels que donen un sou per a tota la vida. La societat era diferent. Les enginyeries segueixen sent difícils però a Espanya qui no té un enginyer és perquè no vol. Em refereixo a les empreses.

Les empreses espanyoles no volen enginyers i per això hi ha més titulats en enginyeria que llocs de treball d'enginyer. La taxa de desocupació és 10 punts menor a la d'altres titulats però és gairebé del 8%, almenys a Catalunya. Algunes empreses espanyoles amb enginyers en plantilla no els volen per a tasques d'enginyeria.

Fa 40 anys "enginyeria alemanya" era una frase feta que tenia alguna cosa de pleonasme i alguna cosa de superlatiu. L'enginyeria era alemanya i la major perfecció a què havia arribat era l'enginyer alemany. Ara hi ha una crida de Berlín per contrac?tar enginyers espanyols, fet que demostra que el mercat tot ho deprecia, fins i tot als enginyers alemanys que, per ser-ho, són doblement enginyers i doblement alemanys.

Segons Angela Merkel, en deu anys Alemanya necessitarà 100.000 enginyers. Les universitats alemanyes en treuen 50.000 a l'any però en necessiten 12.000 més per curs. Alemanya és un país amb futur perquè l'enginyeria construeix coses per solucionar problemes (inclosos els que genera l'enginyeria) no sotmeses a l'especulació.

Es materialitzen pocs contractes però quan ho fan, els enginyers espanyols són rebuts amb un salari de 40.000 euros, que es diu digne com si els que estan per sota no ho fossin. Amb tot, ja veuen que barata és la dignitat salarial quan per aconseguir aquesta quantitat cal aprendre un idioma difícil i viure en un altre país, després de ser enginyer.