El debat sobre els sous dels polítics és permanent. Parteix d'un problema no resolt a l'inici de la democràcia quan els sectors més immobilistes van alçar la veu per criticar que els polítics, com era lògic i com passa a tot el món democràtic, tinguessin una remuneració justa. Per escapar de les crítiques de determinada opinió pública, moltes vegades els sous es van fixar sense transparència. Això ha portat a una disparitat de xifres i a una desigualtat salarial. No entra en els paràmetres de la lógica que el president de la Generalitat cobri 144.030 euros anuals, per 78.185 el del govern espanyol. O que un conseller català cobri 108.576 euros anuals i un ministre 68.981, menys que molts alcaldes de municipis mitjans. Els alcaldes de l'Escala i Calonge justifiquen els seus increments salarials en base a la taula de recomenacions que fan les associacions de municipis. Tenen raó, però l'argument no està exempt de trampa. Primer, les quantitats estableixen un ventall molt ampli sobre el nombre d'habitants. Segon, es tracta de quantitats que es fixen per a si mateixos els alcaldes. L'ideal seria que un organisme independent elaborés uns barems molt més precisos. Ens estalviariem la polèmica de cada quatre anys i la indignació de molts ciutadans. Calonge i l'Escala són dos municipis de característiques similars: ambdós són turístics només i tenen una diferència de 400 habitants. Per tant, en base a què l'alcalde de Calonge cobra 4.429 euros mensuals i el de l'Escala 3.200? Cal que alcaldes i regidors tinguin en compte que el període de crisi que travessem exigeix austeritat, però també cal defugir la demagògia amb la qual s'afronten aquests debats. Si volem bons governants, aquests han de rebre una retribució adequada com qualsevol treballador segons la responsabilitat de la seva feina. L'equilibri és difícil i el problema és que els polítics semblen ser els primers que no tenen interès a trobar-lo.