Salt, integració o gueto
Josep M. Calvo Portillo. (Salt)
El que sí està clar és la discriminació que patim els mateixos ciutadans d´aquí, gent de tota la vida, arrelats a aquesta terra que ja no sentim «ni com a nostra», ens l´hem deixat arrabassar com aquell que res. Per tot el que hem lluitat... si els nostres avis aixequessin el cap. No vull ni pensar-ho. Som nosaltres els que no tenim dret a cap ajuda, tot i haver cotitzat tota una vida a la Seguretat Social. Estem sense justícia. Tenim por per nosaltres i els nostres fills, ningú fa res, però és que la nostra mainada ja no poden ni anar a jugar a les places, perquè vénen aquestes bandes i els fan fora, per les bones o a base de cops de pilota. Ja no tenim ni drets. Prou malament que està tot en aquest temps de crisi i que a sobre no puguem gaudir pel que ja hem pagat nosaltres. Quanta raó tenien els avis «de fora vindran que de casa et trauran». Senyors, és el que està passant.
Quan vaig arribar a Catalunya ara fa 33 anys vaig venir a buscar feina i un futur per mi i les meves generacions. El primer que vaig escoltar va ésser «tu eres xarnego». Aleshores no sabia quin era el seu significat.
El que sí tenia clar és que volia ser com la gent d´aquí, parlar com ells, pensar com ells, anar on anessin ells... és a dir, integrar-me en una nova societat que m´havia acollit, adaptar-me als seus costums, arrelar-me, en definitiva, a la forma de viure d´aquí.
Per això, quan veig aquestes imatges dia a dia per davant de casa meva, o passejant pel carrer em cau el món a sobre en comprovar que els «nouvinguts», tal com se´ls diu ara, no tenen cap intenció d´integrar-se. Ben al contrari, volen crear la seva pròpia societat, «gueto» o colonitzar a força de la seva religió i costums. Si és realment el que aquesta gent vol, si us plau us demano que no s´inverteixin més fons en polítiques d´integració que al cap i a la fi aquests diners són els que envien als seus països per preparar noves pasteres i animar que vingui més gent, quan ja no queda treball ni per als d´aquí. I que ells sense fer pràcticament res, a part d´estar tot el dia al carrer, tenen la sanitat gratis, quan nosaltres quasi no en podem ni gaudir, quan és quelcom que ens toca per llei. Per això ens han estat retenint una part del nostre sou tota la nostra vida de treball.
Com pot ésser que ens deixem expropiar el nostre propi país. Salt ja no és Salt i així molts altres llocs que han perdut ja la seva identitat. Hem anat deixant que ens envaeixin de mica en mica. La gent d´aquí marxa de Salt, la pobra gent gran té por, molts no s´atreveixen a sortir ni al carrer. Digueu-me si això és normal...
Bruixes de Llers
Carles Mallart. Girona.
El 23-24 s´ha celebrat a Llers la 1a Fira de les Bruixes. No em va ser possible d´assistir als actes que m´hauria agradat. Conec la llegenda que barrejada amb la història de tot el tema de les bruixes de Llers fa que tot plegat sigui atractiu i apassionant.
L´única bruixa en actiu de Llers, la Carme Joan, em consta que va col·laborar perquè la festa fos un èxit facilitant llistes d´expositors, parades,... però ella personalment no ha participat en cap acte de la festa, més ben dit, era fora de les comarques gironines, i és una llàstima que una persona de la seva categoria humana i professionalitat, no hagi estat més implicada en aquest primer esdeveniment a Llers que tanta projecció pot donar al poble.
Conec la Carme des de fa uns 15 anys, i no fa poc la seva família i amics li varen fer un dinar homenatge al castell de Peralada, amb motiu del seu 50 aniversari, tot un èxit. Em sap greu dir-ho però la Carme no és profeta de la seva terra, i a Llers passa com una autèntica desapercebuda, en canvi la seva fama, èxits, professionalitat i encerts traspassa de llarg les comarques de Catalunya, i a molts llocs de l´Estat espanyol i francès, a través dels seus més de 6.000 clients/amics que un cop o molts, visiten la seva humil però excel·lent consulta. Si bé el 90% de visites són de noies/dones, hi ha un 10% que em consta és d´empresaris, polítics, expolítics, (no és difícil veure algun cotxe oficial per Llers) artistes, professionals i serveis especials, però com que Carme de Llers és una dona que fuig com un llampec dels mitjans de comunicació, TV i diaris, és pel que el gran públic i els seus veïns desconeixen el seu treball i encert.
La seva targeta de visita posa «parapsicòloga», el concepte modern de bruixa (bona per descomptat), i té tantes anècdotes personals que donaria per un llibre.
