Enmig de l'allau de notícies negatives que ens inunden diàriament, de tant en tant apareix una espurna que ens fa pensar que no tot està perdut i que no sempre les decisions de l'administració pública sembla que vagin en contra nostra. Ho dic, perquè malgrat els anys transcorreguts i les hores mortes perdudes per milers i milers de persones a l'estació de Maçanet, en l'intent d'arribar a Girona amb transport públic, per fi, algú s'ha adonat d'aquesta barbaritat i ha decidit posar-hi solució. Aquesta setmana s'ha anunciat que al desembre hi haurà trens cada hora entre Figueres i Blanes. Allò que ja semblava impossible, no per inviable, sinó perquè ningú no hi devia pensar, ara serà una realitat i finalment, els habitants de la Costa Brava Sud i l'Alt Maresme Nord podrem veure com es pot anar a Girona amb tren sense perdre la jornada, la paciència i la salut.

Oi que sembla mentida que en tots aquests anys ningú hagi resolt una cosa tant simple com fer que el tren que procedeix de Blanes continuï cap a Girona, sense haver de fer transbord ni esperar els trens de la línia de Granollers, o el que ve de Girona pugui girar cap a Blanes sense l'estona morta obligatòria a l'estació de Maçanet? Doncs, ja ho veuen, s'ha hagut d'esperar a ben entrat el segle XXI per a resoldre l'enllaç entre dues línies que ja hi eren i que hi han sigut sempre. De vegades l'administració s'embranca en infraestructures faraòniques i deixa pendent allò que pot resultar simple i fins i tot econòmic. I aquest era un cas clar d'ineficiència en la gestió.

Ara només queda esperar amb delit que l'anunci es faci realitat el desembre d'enguany, i estic convençut que molts ja deuen comptar les hores i els minuts per comprovar que es podia anar de Blanes a Girona, a Figueres i més enllà sense haver de baixar del tren a mig camí. Només queda la recança de saber per què hauran trigat tant.