04 de juliol de 2011
04.07.2011
Diari de Girona
Opinió

La tècnica jurídica i la seva desvalorització

«El passat 19 de maig vaig tenir l'oportunitat de participar en una sessió de treball sobre el Reial decret 557/2011»

04.07.2011 | 02:00
La tècnica jurídica i la seva desvalorització

El passat 19 de maig vaig tenir l'oportunitat de participar en una sessió de treball sobre el Reial decret 557/2011 de 20 d'abril, que desenvolupa la Llei Orgànica d'estrangeria. Recordo que en la meva intervenció vaig fer una menció explícita al fet que debatríem sobre una norma que encara no havia entrat en vigor, i que esperava i desitjava que el text no fos modificat durant aquests dos mesos. Doncs bé, quan vaig llegir en el BOE del 18 de juny la correcció d'errors del Reial decret vaig recordar la jornada de treball. En puritat jurídica no existeix cap modificació normativa sinó simplement una correcció d'errors, però els he de confessar que crec que estem davant un canvi de fons i no només de manera en un determinat precepte, relatiu a la possible intervenció de la Inspecció de Treball i Seguretat Social per sancionar treballadors tant per compte propi com per compte d'altri. Ha tingut temor l'executiu que pogués impugnar-se el precepte modificat per anar més enllà d'allò permès en un desenvolupament reglamentari? Pot implicar un canvi d'orientació de la política d'estrangeria del Govern espanyol? Es tracta, simplement, d'un error del qual ningú es va adonar durant moltíssims mesos i que ara es pretén reparar amb la correcció formal d'errors?

Aquest exemple em serveix per manifestar la meva perplexitat jurídica per la utilització de l'aparentment formal "correcció d'errors" per modificar textos legals, i per la modificació, real i no formal, de preceptes normatius abans de la seva entrada en vigor, així com cap sobre "anècdota jurídica" més com la fixació d'un termini per a la presentació de documentació que ja ha transcorregut quan es publica la norma en el BOE. Si a això li unim l'àmplia utilització de la figura del Reial decret-Llei que s'està fent en els últims temps, a l'empara de la situació de crisi econòmica i social que ens trobem i de la necessitat d'adoptar mesures ràpidament per enfrontar-se a la mateixa (encara que algun precepte d'algun RDL sigui d'aplicació diferida en el temps), comprendran que pugui sentir-se una raonable preocupació per com s'està utilitzant la tècnica jurídica en l'actualitat, i que segurament mereixeria un debat molt més serè i assossegat entre tots els juristes, encara que precisament assossec i serenitat no són dues paraules que encaixin avui molt bé en la vida convulsa de la Universitat.

Sobre les correccions d'errors formals però amb una important modificació normativa, a més de la Reglament d'estrangeria, vull portar a col·lació un altre exemple significatiu una mica més llunyà en el temps: es tracta del Reial decret-llei 8/2010, de 20 de maig, pel qual s'adopten mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, publicat en el BOE del dia 24, amb entrada en vigor l'endemà. L'article 14, apartat 2, disposava el següent: "A partir de l'entrada en vigor de la present norma i fins a 31 de desembre de 2011, les entitats locals i les seves entitats dependents classificades en el sector Administracions Públiques no podran acudir al crèdit públic o privat a llarg termini, en qualsevol de les seves modalitats, per al finançament de les seves inversions, ni substituir totalment o parcial operacions preexistents...". Doncs bé, en la correcció d'errors publicada l'endemà, justament la data d'entrada en vigor de la norma, es va disposar el següent: "-on diu A partir de l'entrada en vigor de la present norma i fins a 31 de desembre de 2011, ha de dir: A partir de l'1 de gener de 2011 i fins a 31 de desembre de 2011." Què els sembla, és una correcció formal o alguna cosa més? La meva resposta és la segona. Qüestió diferent és l'amplitud de qualsevol correcció, que correspon al legislador i no al BOE, com posa de manifest la recent sentència de la sala del contenciós administratiu de l'Audiència Nacional, de 29 d'abril, dictada justament amb ocasió del coneixement d'un recurs interposat contra l'esmentada correcció-modificació.

Entre allò que he qualificat d'"anècdota jurídica", val la pena recordar el següent ?exemple: El BOE de 2 de febrer de 2010 va publicar la Resolució de 16 de desembre de 2009, de l'Institut Nacional d'Administració Pública, per la qual es convocaven ajudes per a plans de formació contínua en el marc de l'IV Acord de formació contínua en les Administracions Públiques. La disposició final estipulava que la Resolució entraria en vigor l'endemà. No obstant això, a l'article 9, que regulava el termini de presentació de sol·licituds, es disposava que les sol·licituds d'ajudes podrien presentar-se a partir del dia 3 de febrer, i que l'esmentat termini finalitzaria "l'1 de febrer de 2010". O dita en altres termes, que la norma entrava en vigor després de la finalització del termini de presentació de sol·licituds (regulat per una norma inexistent en quant que no publicada en el BOE). Quin va poder ser el motiu d'aquest desajust? Per motius organitzatius (abundància de textos a publicar en el BOE), econòmics (disponibilitat de fons per als cursos) o de conflictes jurídics (discrepàncies sobre quins subjectes sindicals poden presentar sol·licituds,) el text es va publicar molt més tard i ningú va reparar que la data de finalització del termini de sol·licituds ja havia transcorregut. No deixaria de ser una anècdota si es tractés d'un mer error de data, però seria alguna cosa més seriosa si respongués a un desajust entre la data d'aprovació de la norma i la de publicació en el BOE.

En fi, hi ha una altra tècnica jurídica la utilització de la qual pot portar que no sigui convenient llegir una norma publicada en el BOE fins al mateix dia de la seva entrada en vigor, per evitar tenir un coneixement incorrecte de la norma si se t'ha passat la lectura de la seva modificació per una altra norma, i els puc assegurar que aquest coneixement és força difícil en algunes ocasions. Només poso un exemple al meu entendre força significatiu: a la Llei 35/2010 de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, trobem la disposició addicional vint-i-dosena, que modifica l'apartat 2 de l'article 8 de la Llei 32/2010, de 5 d'agost, per la qual s'estableix un sistema específic de protecció per cessament d'activitat dels treballadors autònoms, de tal manera que un termini de 18 mesos es converteix en 12. Aquesta modificació va implicar que el text original de la Llei 32/2010, l'entrada en vigor del qual es va produir el 6 de novembre (tres mesos després de la seva publicació en el BOE) mai va veure la llum pública jurídica.

Si els juristes tenim dificultats per fer un seguiment eficaç de les normes, i molt més amb els mals exemples de tècnica jurídica que els acabo d'exposar, comprenc perfectament la desconfiança d'una bona part de la població cap als textos legals..., encara que mai convé oblidar que els afecten directament. Convindria extremar al màxim la claredat formal i conceptual de les normes. Ho aconseguirem?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook