El gust amarg
de la victòria
EVA BIELSA. Advocada. Girona.
Podia haver-se limitat a informar com la resta de periodistes, em podia haver criticat amb objectivitat i donar la seva opinió. Podia haver-se evitat que transcendís la seva imprudència amb aquesta crònica, però no. El periodista Martí Santiago va decidir creuar els límits i, defugint de la línia del periodisme de qualitat i de la bona crítica, prescindint també d´altres recursos, va incórrer en la desqualificació i l´atac directe, tot passant per alt l´obligació de mantenir informat el lector amb rigor.
El seu desconeixement sobre com s´ha d´informar un Jurat llec-popular, neòfit o aliè als termes jurídics, el va portar a conclusions com a mínim errònies i esperpèntiques. La seva incapacitat per a la síntesi el fa caure en el parany de l´anècdota i, d´aquesta manera, reduir un informe de 30 minuts, a dir que «va tirar del refranyer popular per convèncer el tribunal», quan en tot el discurs vaig citar un sol refrany.
La seva manca d´atenció el va portar a dir i inventar-se coses que aquesta lletrada no va dir com «va morir com un gos». Finalment la seva capacitat d´anàlisi el va portar a extrapolar i desvirtuar el to del discurs titllant-lo de «comicitat no buscada i hilarant». Malgrat això, haig de fer un reconeixement i donar les gràcies a tots el membres del jurat, perquè ells varen escoltar quelcom diferent i varen donar un veredicte de conformitat amb aquesta acusació particular, assasinat i amenaces de mort, demostrant un cop més que el Jurat llec-popular té criteri, té saviesa i seny…
Benvolgut Martí, errar és humà i rectificar de savis. Em consta el teu potencial, a mesura que vagis adquirint experiència en cròniques de Jurat popular i sobre la discreccional posició de què gaudeix l´acusació particular, estic convençuda que comprendràs que la millor manera de dirigir-se a un jurat popular no és utilitzar llenguatge jurídic, sinó que es tracta de saber comunicar i connectar-hi. En qualsevol cas el meu discurs va ser, com jo mateixa, sincer i directe a fi d´arribar millor a qui em dirigia: el jurat.
Matrícula a la UdG
Carme Pérez. Blanes.
El proper 13 de juliol s´ha de matricular l´alumnat de 2n del Grau d´ADE a la UdG. L´alumnat no ha tingut cap informació abans d´acabar el curs, malgrat haver-ho preguntat. Ahir al matí ningú, ni la Secretaria Acadèmica de la Facultat d´Econòmiques, ni el CIAE, ni a la seva web, ens va poder informar si es confirmaven els rumors que al torn de matí la majoria de matèries serien impartides en anglès ni si l´alumnat que vol continuar estudiant al matí en català i castellà haurà de fer-ho, sí o sí a la tarda. Sembla ser que tot depèn de l´aprovació del «Pla Docent»...
Però jo em pregunto: Quin criteri segueix la Facultat d´Econòmiques per determinar l´idioma dels torns? Es té en compte l´interès de l´alumnat per continuar el torn en què ha començat el Grau i amb l´idioma triat a primer?
Sembla ser que és possible que havent començat el Grau al matí en català i castellà, llengües oficials, aquest alumnat que no té nivell d´anglès per seguir la majoria de les classes en anglès perquè no l´ha rebut del nostre sistema educatiu públic ni de la majoria de concertades, haurà de resignar-se a canviar al torn de tarda per continuar els seus estudis, malgrat la seva prioritat de continuar assistint a les classes del torn del matí per aprofitar els avantatges indiscutibles de rendiment al matí, poder seguir treballant a les tardes i evitar desplaçaments de nit.
Si aquest supòsit es confirma, no em sembla just, no s´hauria de prendre una decisió unilateral, sense haver tingut en compte abans totes les parts.
