Una de les conclusions del V Congrés Internacional de Polítiques Europees de Trànsit, celebrat a Barcelona els dies 5 i 6 de novembre de 2008, va ser que la "pacificació del trànsit esdevé un objectiu essencial en les estratègies de la reducció de la sinistralitat". I s'afegia que aconseguir-ho seria complicat sense una decidida a posta per potenciar l'oferta i l'eficiència del transport públic, tant urbà com interurbà, facilitar un ús cada vegada ?menys intensiu del vehicle privat, treballar per aconseguir una circulació més lenta, millorar la seguretat per als vianants i prendre mesures per reduir els sorolls i els accidents.

Ara bé, a la declaració no hi havia ni una sola recomanació sobre com pal·liar la necessitat d'aparcaments, ni tampoc les dificultats afegides en aquells municipis amb un precari servei de transport públic, una travessia de la població densa i un nucli antic per als vianants.

Malgrat aquests interrogants, a Lloret de Mar el govern municipal va posar en marxa el mes d'octubre passat, a corre-cuita i de forma improvisada, una actuació que va comportar la desaparició dels aparcaments a banda i banda del passeig marítim i va deixar un únic sentit per al trànsit rodat i un altre destinat a carril bici en paral·lel per a l'ús dels esportistes.

Els bars i restaurants del principi i final del passeig van veure com, de la nit al dia, desapareixien els automòbils que destorbaven la mirada al mar.

Tanmateix, la jugada de desembarassar un vial de vehicles aparcats arran de les voreres del passeig no era escabellada però els cotxes no es volatitzen ni es converteixen en sorra daurada. Tampoc les places dels pàrquings situades a altres indrets són equivalents a la zona blava que bordejava la platja gran de Lloret. Deixar el vehicle aparcat a prop del mar és un plaer únic i intransferible.

En tot cas, si la "pacificació" va reduir el volum de circulació pel passeig marítim alhora va posar "en peu de guerra" un sector de la població que ara reclama que es retorni el doble sentit de circulació per evitar els embussos de la carretera de Blanes a Tossa i l'augment del trànsit pels carrers interiors de la població.

Potser no es va explicar prou bé que la pretensió era asserenar l'ànim dels vilatans i visitants que, sense la barrera dels vehicles aparcats, contemplarien un mar esplendorós.

Asseguts als gronxadors de les terrasses, assaborint un daiquiri, podrien entonar la melodia de Jorge Sepúlveda: "Mirando al mar / soñé que estabas junto a mi...".

Encisats, ni recordarien que tenen ?cotxe!