18 de juliol de 2011
18.07.2011
Opinió

Una ajuda econòmica a la il·legalitat?

«La importància de la Instrucció radica en la concreció de dos aspectes»

18.07.2011 | 12:38

El BOE va publicar el 24 de juny dues Resolucions del Fons de Garantia Salarial per les quals es dóna publicitat a dues importants Instruccions aprovades a la reunió de l'1 de juny del Consell Rector; la primera tracta sobre l'aplicació de la disposició transitòria 3a de la Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, i la segona versa sobre "actuació en els casos d'extinció de contractes de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció en les empreses de menys de 25 treballadors". En compliment de l'esmentada disposició, el contingut més destacat de la primera instrucció, aprovada amb el vot favorablede l'Administració i les organitzacions empresarials i en contra de les organitzacions sindicals, és el següent: el Fogasa abonarà una part de la indemnització en cas d'extinció d'una contractació indefinida, ja sigui d'un contracte ordinari com d'un de foment de la contractació indefinida, sempre que l'esmentada extinció sigui per alguna de les causes previstes a l'article 51 (expedient de regulació d'ocupació per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció), o 52 (extinció per causes objectives) de la LET, o de l'article 64 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal, "sent indiferent el nombre de treballadors afectats per l'empresa". La quantia de la indemnització serà equivalent a l'import de 8 dies de salari per any de servei, havent d'haver abonat prèviament l'empresari al treballador l'import de la indemnització legal i ser ferma la decisió extintiva.

La importància de la Instrucció radica en la concreció de dos aspectes que van suscitar alguns dubtes jurídics en la interpretació d'allò disposat a la Llei 35/2010: en primer lloc, el Fogasa rescabala l'empresari, per la qual cosa aquest queda obligat a abonar primer la indemnització que legalment correspongui; a aquest efecte caldrà aportar en l'expedient la carta d'acomiadament o resolució d'ERO o acte del jutjat mercantil pel que s'acrediti l'extinció del contracte, i "document acreditatiu o justificatiu que el treballador efectivament ha percebut la indemnització legalment establerta: document bancari o comptable que acrediti la transferència o el càrrec realitzat, o document equivalent". La Instrucció deixa ben clar que l'abonament de la indemnització legal "en la seva totalitat" és requisit obligat per poder sol·licitar el rescabalament de part d'aquesta.

El segon dubte, i l'assumpte va ser i serà especialment polèmic en l'àmbit jurídic, és l'aplicació de l'abonament de part de la indemnització a supòsits d'extinció per causes objectives en els contractes de foment de la contractació indefinida. I dic que la qüestió és polèmica perquè la Llei 35/2010 regula l'"extinció objectiva exprés" de la mateixa forma que l'"acomiadament disciplinari exprés" de l'article 56.2 de la LET, per la qual cosa s'accepta l'extinció immediatament a?com?pa?nyada de la manifestació d'acceptació de la improcedència de l'acomiadament. Per tant, i amb independència de la interposició de recurs contenciós administratiu ja anunciat per CCOO i UGT, l'organisme autònom abonarà una part de la indemnització al subjecte ocupador que manifesta que incompleix la normativa legal per poder reduir el cost de la indemnització. Qui sigui un jurista molt formalista em podrà dir que l'apreciació anterior és errònia atès que la part ocupadora únicament s'ajustarà a allò disposat en la norma, i des d'aquesta perspectiva tindrà raó, però no deixa de ser digne de preocupació jurídica, i espero que els tribunals es pronunciïn donant prioritat al dret constitucional al treball, que amb els diners públics s'estiguin subvencionat actituds realment contràries a dret.

En el seu moment, i en efectuar el comentari de la Llei 35/2010, en concret del seu article 2 dedicat a la contractació indefinida, que modificava la LET, vaig efectuar unes consideracions que crec que segueixen sent plenament vàlides. Hi ha un apartat especialment conflictiu de la norma, i no tant només pel que suposa quant a la quantia de la indemnització sinó també per la tècnica utilitzada que és molt semblant a la del polèmic article 56.2 de la LET (permetin-me la simplificació: a la primera part de l'escrit es procedeix a l'acomiadament disciplinari del treballador, i a la segona part es reconeix la improcedència per quedar exonerada l'empresa del pagament de salaris de tramitació). Que la norma busca la reducció del cost de l'extinció contractual sense tocar l'article 56.1 a) (indemnització de 45 dies de salari/any de servei i un màxim de 42 mensualitats suposat d'acomiadament disciplinari declarat improcedent per la jurisdicció social i havent optat l'empresa per la no readmissió), així com també l'evitació de la declaració de la nul·litat de l'acomiadament objectiu (i la consegüent obligació de readmissió per part empresarial del treballador) es manifesta de manera clara en les modificacions operades en la LET i a la Llei 12/2001 pel que es regula, en la seva disposició addicional primera, el contracte de foment de la contractació indefinida: en primer lloc, i a diferència de la previsió normativa anteriorment vigent (article 53.4 de la LET) es disposa que els defectes formals comportin únicament, tal com ja passa en l'acomiadament disciplinari, la declaració d'improcedència de l'acomiadament (i la consegüent possibilitat per a la part empresarial d'optar per l'extinció indemnitzada del contracte); en segon terme, es disposa traslladar l'article 56.2 a l'àmbit de les extincions objectives, és a dir que la indemnització que hagi d'abonar-se cas que sigui declarada improcedent (33 dies/any de servei i un màxim de 24 mensualitats per als contractes de foment de la contractació indefinida, que es pretenen incentivar per part governamental amb l'ampliació dels col·lectius als quals és d'aplicació) s'apliqui tant quan la improcedència de l'acomiadament sigui declarada en seu judicial, com "quan sigui reconeguda com a tal per l'empresari". Repeteixo, perquè no hi hagi dubte, que m'estic referint a l'extinció per causes objectives únicament dels contractes de foment de la contractació indefinida. La tècnica jurídica a utilitzar suposat el reconeixement per part empresarial de la improcedència de l'extinció serà la mateixa que la de l'acomiadament disciplinari: haurà de dipositar-se en el jutjat social, en els terminis marcats a l'article 56.2 de la LET, la diferència entre la indemnització a la qual legalment té dret en qualsevol cas el treballador (20 dies de salari/any de servei i màxim d'una anualitat) i la quantia fixada per a l'acomiadament objectiu declarat improcedent en un contracte de foment d'ocupació (33 dies de salari/any de servei, i màxim de 24 mensualitats)".

Cal destacar l'oposició de CC OO i UGT a la instrucció objecte de comentari, afirmant que deixen clar que es finançarà l'acomiadament al marge que hagi estat reconegut improcedent per l'empresari o per resolució judicial, confirmant-se que els diners públics s'usaran per pagar acomiadaments sense causa. Amb el finançament dels acomiadaments sense causa, afirmen, s'està avalant i fomentant amb diners públics una conducta antijurídica que a més xoca amb el dret al treball "que obliga als poders públics a promoure l'estabilitat en l'ocupació, obligació que coordina malament amb un finançament públic dels acomiadaments improcedents".

Modificarà el govern la normativa laboral per evitar el pagament de part de la indemnització pels poders públics tot i que l'empresari reconegui expressament la improcedència de l'extinció? Així sembla que pot ser si ens atenim a les manifestacions d'alts càrrecs del Ministeri de Treball i Immigració i les propostes que estan sent objecte de negociació amb els agents socials, que probablement guardin també relació amb les dificultats per crear el fons de capitalització, i per això potser el Fogasa segueixi abonant les indemnitzacions a partir de l'1 de gener de 2012 però sense incloure la corresponent a la "extinció exprés".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit