M'esgarrifa tant de pacte entre governs i oposicions. A la Generalitat, la llei òmnibus -que en un principi semblava que s'havia de carregar tota l'obra del tripartit- ha aconseguit el suport de CiU, que és qui la promou, PSC, PP i Solidaritat. Els dos plens que s'han celebrat fins ara a la Diputació, deixant de banda la diplomàcia obligada inicial, han estat una bassa d'oli. No s'ha sentit cap veu crítica ni en la sessió d'ahir, on la unanimitat era tal que cap dels punts es va haver de votar. Tot ja estava pactat amb anterioritat. S'ha de reconèixer l'habilitat de CiU per aconseguir tant de suport i bon rotllo. Tant de bo aquesta habilitat l'aprofitessin també algunes conselleries per desencallar problemes -aeroport, educació, sanitat...- que sembla que acabaran essent endèmics. L'explicació fàcil que podrien donar els afectats és que davant d'una situació de crisi, cal unitat i força per sortir-ne, per aprovar les mesures necessàries que ens ajudin a tornar a créixer. Dubto, però, que el marge pugui anar més enllà d'esperar que la conjuntura canviï. Per això, espero que la factura de tant de pacte no sigui més elevada del que sembla.