S'ha d'obligar diputats i ministres que portin corbata al Congrés, perquè els espectadors descurats adverteixin la diferència quan la institució sigui presa pels indignats del 15-M. La indumentària és el nucli de la política espanyola, els vestits de Camps perden manxa enfront del debat auspiciat per Miguel Sebastián en freqüentar el parlament vestit de ministre iranià, descorbatat. El titular d'Indústria assumeix la seva missió com si estigués muntant una revolució, quan n'està fugint. A cap consumidor li importa si va aprovar la pujada de tarifes elèctriques amb o sense un nus al coll.
Combatre el canvi climàtic traient-se la corbata equival a contrarestar l'addicció al petroli col·locant-li un encenedor solar al Ferrari. El populisme ministerial consisteix a aconseguir que els ciutadans consumeixin menys energia, perquè a continuació paguin més diners per aquest consum inferior. D'aquesta manera, les verdaderes estalviadores són les elèctriques -que són les constructores, amb el que està dit tot-, ja que augmenten els beneficis amb una menor distribució. A canvi, els executius d'aquestes companyies no es desposseeixen ni a l'estiu de les seves corbates, que farien les delícies de l'inquisidor Bono.
El president del Congrés interpreta el nu de la corbata com l'últim capítol en la degradació del Govern. Malgrat això, un polític tan fascinat per les celebritats com Bo?no hauria de recordar que les revolucions científiques recents han estat protagonitzades per descamisats. Vetaria el pas a Steve Jobs, atès que el creador d'Apple vesteix indefectiblement samarreta negra, texans i sabatilles esportives, fins al punt que no li van deixar accedir a l'hotel francès de luxe on se celebrava una festa de la seva empresa? Els Brin i Page de Google no només visitarien les Corts sense corbata, sinó en un monopatí. En fi, el Zuckerberg de Facebook se li presentaria en xancletes. Per desgràcia, Sebastián no pot competir en geni creador amb ells ni entrant al Parlament amb un concís banyador.
