03 de agost de 2011
03.08.2011

Il·lusió

03.08.2011 | 19:45
Il·lusió

L'estiu, plogui o faci sol, és un període de desintoxicació quotidiana, el moment idoni per relativitzar els elements que singularitzen (o adotzenen) la teva vida diària. Si et dediques a la política, encara que sigui indirectament, t'adones que al teu cap ressonen un bon grapat de paraules que, vistes des de la distància, es tornen estranyament paròdiques, com pronunciades en una pel·lícula de sèrie B. Així, els primers mesos de la nova legislatura han estat, sense cap mena de dubte, els de les metàfores marineres: que si el timó, que si el rumb, que si hem de remar plegats... És un recurs perillós, aquest, en tant que fàcilment es pot apel·lar al naufragi i a la deriva. També ha triomfat això tan recorrent de "ens agrada la música però no la lletra". Mirant les hemeroteques, queda clar que la majoria de polítics prefereixen la melodia a la poesia; no en va hi ha un bon recull de declaracions reivindicant la lletra i criticant el text que la podria acompanyar. La lectura maliciosa és que, efectivament, la paraula s'està desvirtuant, es desestima en benefici del soroll i la fanfàrria. I, finalment, el primer semestre de l'any ha estat el de la il·lusió. Tot fa il·lusió: les inauguracions, les empreses, el futur, els sistemes de finançament. Els semàfors, els supermercats, els columnistes. Fins i tot els túnels de l'AVE, fins ara motiu d'inquietants proclames apocalíptiques. La ciutadania ha d'entendre, però, que tot plegat no és culpa necessàriament del polític, sinó del senyor vestit com els dolents de Matrix que hi ha al darrere. Són personatges sovint sinistres, implacables en el seu afany de determinar un missatge que fa de la buidor un autèntic exercici d'estil. Ventrílocs a l'ombra, bona part d'ells aspiren a ocupar el lloc del seu cap, i per això miren de teledirigir-lo per materialitzar els seus desitjos més obscurs. Es vanaglorien de "fer més política que els polítics". Deu ser veritat: al capdavall, com bé diu el diccionari, la il·lusió és "un error de percepció, de judici o raonament provocat per una aparença".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook