Segons el catàleg de serveis de la Generalitat la renda mínima d'inserció "és una acció de solidaritat de caràcter universal envers els ciutadans i ciutadanes amb greus dificultats econòmiques i socials amb el propòsit d'atendre les necessitats bàsiques per viure en societat, amb els recursos convenients per mantenir-se i per afavorir-ne la inserció o la reinserció social i laboral". Els beneficiaris d'aquesta renda, unes 6.000 persones a les comarques gironines, s'han trobat aquesta setmana amb la sorpresa que la Generalitat no els havia ingressat els diners. La justificació del Govern és que vol revisar els expedients per detectar els possibles casos de frau. Està bé que els administradors dels diners públics vetllin pel rigor. El problema és que, amb aquesta mesura, han posat a tots els beneficiaris en el mateix sac. El frau existeix, per desgràcia, en tots els ordres de la vida. Només cal veure els elevats percentatges d'economia submergida, tant a Espanya com a Catalunya, o tantes transaccions que no paguen IVA. El diner negre està a l'ordre del dia. A la nostra societat els abusos estan a l'ordre del dia. I la magnitud és molt més quantiosa a les capes altes que no pas a les més febles. El Govern, que té moltes vies per on combatre el frau fiscal, ha decidit declarar la guerra a l'hipotètic frau de la renda mínima d'inserció, que és la que perceben uns quants milers de catalans per sobreviure. És feina de l'administració investigar qualsevol tipus d'abús, tant als rics com als pobres, però no poden pagar justos per pecadors. Sort que molts ajuntaments, una vegada més, s'han posat al servei dels afectats per intentar resoldre casos dramàtics.