Al Telenotícies migdia de TV3 del dia 5 d'agost van dedicar uns minuts a comentar la fam que pateix Somàlia. Ens deien que des del mes de juny han mort 29.000 infants i explicaven el dolor dels pares quan descobreixen que el seu fill o filla no dorm, sinó que ha mort. Sortien infants ingressats en hospitals als quals no subministren medicaments perquè els pares no poden pagar-los. Les ONG que treballen en la zona diuen que la recaptació de diners és molt petita comparada amb la que es va fer quan el terratrèmol a Haití. I com a possible causa exposen que el conflicte de Somàlia ja fa vint anys que dura i és un conflicte amagat. Només surt a la superfície, com el del Congo, quan n'augmenta la gravetat. La causa principal de la fam, que en aquests moments ha agreujat la sequera, és el conflicte intern causat per les lluites tribals i que fa que el Govern Federal de Transició, reconegut internacionalment, no controli gran part del país.

Els darrers anys han fugit de la fam i la guerra unes 750.000 persones que són en camps de refugiats a Kenya i Etiòpia. Enguany han abandonat Somàlia unes 135.000 persones. Intermón-Oxfam diu que hi ha 3,8 milions de persones afectades per la fam extrema i que no tenen garantit ni el menjar, ni l'aigua, ni l'assistència sanitària bàsica. 640.000 nens estan desnodrits i corren perill de mort. Prou de dades: aquests dies és fàcil de trobar-les als media.

Les ONG treballen a la zona segons les seves possibilitats. I els governs i les Nacions Unides, què fan? L'estat espanyol ha anunciat una ajuda de 25 milions d'euros, inferior als interessos del deute que Somàlia li ha de retornar enguany. ACNUR, que no és una ONG sinó l'Agència de l'ONU per als refugiats, també demana diners. I em pregunto perquè l'ONU, a través de les seves agències, no pot donar tota l'ajuda necessària en aquests casos.

Miguel d'Escoto, president de l'Assemblea General el 2009, conscient de la reestructuració profunda que necessita l'organisme, va convocar una reunió dels caps d'estat dels 192 països representats per plantejar-ho obertament. A causa de les pressions sofertes van ser molt pocs els qui hi van assistir. D'Escoto deia: "Tenim l'oportunitat històrica i la responsabilitat col·lectiva de donar una nova estabilitat i sostenibilitat a l'ordre econòmic i financer internacional". Una oportunitat que, com altres, es va perdre.

El mateix TN de TV3 també informava que a Lleida han de destruir 12 milions de quilos de préssecs i nectarines per preservar els preus de mercat. I, conscients de la gravetat del fet, explicaven que és fruita que s'ha de conservar en frigorífics i que no es pot donar per repartir als més pobres perquè les entitats de distribució d'aliments no tenen mitjans per conservar-la. Cal suposar que la destrucció no es decideix d'un dia per l'altre. I em pregunto si el govern, preveient-ho amb temps i amb la col·laboració dels recol·lectors, no podria disposar dels mitjans que permetessin de poder distribuir els excedents i evitar-ne la destrucció. I potser, fins i tot se'n podria enviar a Somàlia? I si no s'hi pot enviar aquesta fruita bé deu haver-hi excedents d'altres aliments no tan delicats que sí que es podrien enviar. La Unió Europea subvenciona el pagès amb 0,27 ? per quilo de fruita destruida i recomana que no es destrueixi sinó que es miri de distribuir als més necessitats. En aquest cas la subvenció representa 3.240.000 ?.

I, com ja he plantejat en altres articles, no podem trobar entre tots, ciutadans de carrer i governants, la manera de capgirar aquest sistema capitalista que domina el món, que decideix quan i on ha d'haver-hi guerra i que condemna a mort una gran part d'habitants del planeta?

Es calcula que cada dia moren per desnutrició uns trenta mil nens de menys de cinc anys. Ço és, uns onze milions anuals. Podem restar impassibles davant d'aquesta situació?