Si es traeix una relació de confiança, s'ha d'enviar a pastar fang a qui ha abusat de l'amistat o cal fer els ulls grossos per salvaguardar la companyonia? Ha de prevaldre la fiblada de la traïció o la força de la camaraderia?
Amb aquesta disjuntiva es troba el comissari Montalbano en la novel·la El camp del terrissaire, de l'escriptor italià Andrea Camilleri. El títol del llibre rememora un fragment de l'Evangeli segons SantMateu que narra la traïció de Judes, (27, 3-8), el seu penediment posterior i la devolució de les trenta monedes de plata rebudes. Els grans sacerdots i notables d'aquell temps, amb els diners tacats de sang, van comprar un terreny, el Camp del Terrissaire, per enterrar-hi els forasters.
A la novel·la, en un paratge abrupte pròxim al poble sicilià de Vigàta, es troba el cos d'un home esquarterat en trenta trossos. L'indret és conegut popularment com l'argiler, espai de terra apta per a la fabricació de rajoles i terrissa.
A partir d'aquesta truculenta associació d'idees entre un assassinat ritual i la llegenda d'una traïció bíblica, l'autor construeix un relat amb els ingredients de qualsevol novel·la negra.
No hi manca la figura de la dona perversa i seductora capaç de fer perdre la xaveta a qualsevol home i convertir-lo en un instrument de les seves ambicions. També la màfia tindrà un paper fonamental en el desenvolupament del relat prenyat d'històries d'amors i venjances.
Però, a banda de la trama, fascina l'evolució mental que pateix el comissari Montalbano, conscient del seu inexorable envelliment i del temor a una mort en solitud.
Un home que està de tornada de gairebé tot és sorprès pel comportament d'un amic que, actuant a la seva esquena, traeix una amistat d'anys. D'entrada, no pot entendre ni perdonar, però a mesura que passen els dies comença a reflexionar com s'ho pot manegar per no donar-se per assabentat de la deslleialtat. No dubtarà a enganyar els seus subordinats, a falsejar informes i a embolicar la troca per evitar la ruptura amb el seu amic.
L'autor, de forma subliminal, a vegades amb diàlegs irònics o en soliloquis absurds, ressalta el valor de l'amistat i la generositat per gaudir de moments feliços. Aprofundeix aspectes de la psicologia humana per estigmatitzar l'individualisme, l'afany de possessió i la irracionalitat que condueixen la persona cap a la solitud.
En aquesta obra de maduresa, les cavil·lacions de l'escriptor de vuitanta-sis anys volen trobar, més que mai, la complicitat del lector.
Certifico que, en el meu cas, ho aconsegueix!
