Matem la llengua

M. Àngels alsina i bosch. bescanó.

Perquè a les escoles del País Valencià és víctima, des de fa anys, de la política lingüística del seu govern. En total, només hi ha 774 centres amb programes d´ensenyament en català dels 1.726 centres públics i privats d´infantil i de primària. Perquè el govern valencià ha reduït fins a un 33% les ajudes al foment del valencià, fet que ha situat el País Valencià a la cua estatal en foment de la llengua pròpia.

Perquè per tot plegat el president d´Escola Valenciana, Diego Gómez, creu que la Generalitat «vulnera la Llei d´ús i ensenyament del Valencià», que obliga les institucions del País Valencià a donar suport a la llengua pròpia per tal d´assolir la seva normalització i perquè està tirant per la finestra tota la feina feta de normalització lingüística a l´escola i en l´ús social del valencià. Perquè pel tancament de TV3 ja no queden paraules.

Perquè no ens podem ni imaginar que fos a l´inrevés, que aquests nens i nenes no poguessin rebre l´ensenyament en espanyol... quan es tracta d´un sol nen ja es converteix en una tragèdia nacional que surt a primera pàgina de tots els diaris, molts dels quals callen, vergonyosament, quan es tracta de defensar el català.

Perquè els catalans del sud, els catalans del nord i el Govern de la Generalitat de Catalunya som prou conscients del que aquest genocidi lingüístic significa. Perquè si la llengua comença a desaparèixer pel sud no en tinguem cap dubte que també acabarà desapareixent del nord. És un agressió contra tot el territori.

Perquè ja ens ho deia l´Enric Valor, premi d´Honor de les Lletres Catalanes: «Jo sí que sé que vull l´autodeterminació perquè és la cosa més justa, i, si pot ser, vull la independència perquè és la vida nacional completa. No es tracta de menystenir les persones i els països que ens envolten, sinó d´afirmar-nos en la personalitat, sense menysprear ningú».

Consentint-ho... matem la llengua entre tots.

Premi Cerverí 2011

jaume planas perxachs. blanes.

Com cada any, per votació popular, s´atorgarà el premi Cerverí a la millor lletra d´una cançó en català. Com és costum, no hi haurà sorpreses i guanyarà alguna peça que deu haver sonat sense parar en alguna emissora del gremi. Si fem memòria històrica, veurem que grans obres catalanes no van ser reconegudes per alguna raó o altra. Per exemple, tot un Josep Pla es va oposar a donar suport a la candidatura de La plaça del Diamant de la Rodoreda perquè tractava un tema encara massa candent: la guerra i la postguerra. Gràcies a en Joan Fuster (membre del mateix jurat del Sant Jordi d´aquell any) la novel·la va ser recomanada a l´editor Sales i aquest la va encertar publicant-la al Club editor.

El grup Kitsch, de Banyoles, en actiu des de fa més de 25 anys, reuneix un bon feix de lletres sublims. Mai guanyaran el Cerverí perquè les seves lletres tracten temes incòmodes per la societat. Si al gran Lou Reed se´l considera un escriptor per retratar el costat fosc i salvatge de la vida fent servir com a vehicle d´expressió el rock (que també és alta cultura) per parlar de depravacions, excessos, addiccions, tortures etc., etc., per què en Joan Pairó i en Lluís Costabella (el nucli dur de Kitsch des de sempre) no són alabats com uns dels millors lletristes rock del país?

L´atenció a la

infància i

la renda mínima

pablo giménez-salinas. president d´unicef comitè catalunya.

L´exclusió social i les mesures per atendre-la i prevenir-la estan avui en el debat públic a Catalunya i l´atenció a la infància ha de ser una part fonamental d´aquesta discussió. UNICEF treballa per tal que la Convenció sobre els Drets de l´Infant sigui una realitat a tot el món i també a Catalunya, on viuen prop de 1.250.000 nens, nenes i adolescents que han de tenir els seus drets garantits, en especial, davant de situacions de pobresa. És sabut que l´impacte negatiu de la crisi sobre la infància és gran: prop d´1 de cada 4 infants a Catalunya es troba en risc de pobresa relativa i només una petita part són beneficiaris de la Renda Mínima.

Per això, especialment en aquests moments, cal recordar les recents recomanacions a l´Estat espanyol del Comitè de Nacions Unides sobre els Drets de l´Infant: la necessitat d´assegurar que les polítiques públiques tinguin un impacte positiu per promoure i protegir la infància i per reduir la pobresa infantil.

De casa vingueren els que ens

en tragueren

Héctor martínez romero. salt.

Amb el títol vull fer referència a tots aquells que apel·len a la immigració i als nouvinguts com el major dels nostres mals i que, de nou, fan que Salt torni a la palestra en un intent d´imitar les ànsies d´un entrenador portuguès del futbol d´elit que quasi tots coneixem. Se´m fa difícil entendre la situació però encara més comprendre les possibles solucions que sembla que es poden adoptar enfront el, per dir-ho d´alguna manera, «dilema»: Dos regidors que pertanyen a un partit clarament xenòfob dimiteixen de la seva entitat, per passar a formar part del grup mixt, reconeixent un d´ells que ni s´havia llegit el programa electoral i l´altre que no s´esperava que «fossin tan extremistes». Quan, pocs dies després, el mateix partit veu com se li nega la possibilitat de fer una manifestació en contra de l´atorgament de llicència de construcció per una mesquita al poble i, segons els mitjans de telecomunicació, la solució dels mandataris del poble és decidir no atorgar més llicències durant el següent any per així evitar-ne els possibles perjudicis.

A tot això, cal sumar-hi el serial protagonitzat per una de les antigues regidores amb l´encara actual regidora del partit al consistori i totes les notícies derivades de la seva trama.

Em sembla recordar que a casa ja m´havien advertit i vaig començar a preparar-me per a aquesta paradoxal i inversemblant situació quan tornant d´exercir el meu dret al vot, al col·legi Silvestre Santaló de Salt, un antic company de classe (amb acreditació al coll del partit al qual em refereixo) s´adreçà a mi amb un « Ei Héctor, qué tal? Espero que no te equivoques y votes bien, eh!».