El grup escolar: Cent anys

M'enorgulleix poder afirmar que sóc exalumne del Grup Escolar Joan Bruguera, que aquesta setmana celebra el centenari de l'inici de les seves activitats. La perspectiva dels anys em permet donar un valor afegit al que va suposar aquella escola per als nois gironins. Gosaria afirmar que entre els alumnes del Bruguera, en aquells anys (1955-1965), van ser molt baixes les taxes de fracàs escolar. No tinc elements científics per explicar on era el secret, però puc fer una aproximació a les causes, atenent la metodologia emprada. L'ordre i la disciplina eren una marca de la casa, i eren l'orgull del seu director, el Sr. Miquel Vidal. Apreníem des de la repetició dels conceptes, el que no suposava, en absolut, renunciar al raonament. Però ja que no hi havia altra manera per aprendre les taules de multiplicar, les cantàvem tot pujant i baixant aquella sumptuosa escalinata de marbre que unia els dos pisos. I de semblant manera aprenguérem els rius d'Espanya i les declinacions del llatí. El meu record agraït cap a l'escola em fa pensar que la majoria de mestres eren persones amb vocació docent. Apreníem en els graus (no en dèiem cursos) d'ensenyament general, i cada grau estava al càrrec d'un mestre. Els recordo amb agraïment: el Sr. Cicres a primer, el Sr. Clara a segon, el Sr. Culubret a tercer, i el Sr. Herrero a quart. El Sr. Domènech fent substitucions, i el Sr. Baró ens ensenyava a cantar. No puc oblidar les mestres de pàrvuls: la Srta. Estany, la Srta. Marina i la meva tia, la Srta. Pilar Canals. Quan, cap als 9 o 10 anys, el Sr. Vidal considerava que teníem la maduresa suficient (més que una edat cronològica adequada), ens preparava ell mateix per a la prova d'ingrés al Batxillerat elemental. Aquell examen d'ingrés, que es feia a l'institut, no deixava de ser un examen al mateix sistema docent del Bruguera. Si la memòria no em traeix, només va suspendre un alumne dels que ens vàrem presentar. I, per a nens de 9-10 anys, l'examen no era tan senzill: un dictat en el qual estava permès un màxim de tres faltes d'ortografia i una divisió de tres xifres. Després venia el Batxillerat elemental. Va ser un agosarat projecte pioner, dut a terme gràcies a la tenacitat docent i motivadora del Sr. Tibau, el Sr. Sels i el Sr. Pi. El Sr. Vidal, des d'una discreta i eficaç supervisió, els marcava de prop, per aconseguir una veritable excel·lència docent.