17 de octubre de 2011
17.10.2011
Opinió

Cartes al director

Recull de cartes dels lectors de Diari de Girona

17.10.2011 | 12:33

Prioritat de l'avortament a l'assistència al malalt
Maria Salip Calvó. (Girona)

És immoral gastar-se milions d'euros en avortaments, quan retallen drets sanitaris tancant quiròfans, àrees bàsiques, rebaixen sous i acomiaden personal sanitari. Ara posaran en marxa l'avortament farmacològic per inflar més la indústria farmacèutica, els ginecòlegs repartiran gratis la píldora avortista en una primera cita (sempre preferent, ja que es dóna abans de la setena setmana) i als tres dies una segona cita per assegurar que l'avortament ha estat un èxit (la gran hemorràgia que en alguns casos pot requerir acudir a urgències i fins i tot hospitalització). En cas que no es presenti es derivarà a l'hospital Trueta per practicar l'avortament quirúrgic (també sempre prioritari, per tant, el quiròfan sempre estarà obert). Aquesta societat està malalta, sobretot aquests polítics, la misèria moral es fa palesa en aquests fets.

Carta oberta al Sr. Josep Antoni Duran i Lleida
Cati Babot Artigas. (Banyoles)

Vaig veure ja fa uns dies per La 1 una entrevista en la qual li preguntaven què li semblaven les retallades del Govern en el sistema sanitari i vostè va respondre que no les anomenaria retallades sinóÉ i no va poder acabar de dir el nom perquè la periodista el va tallar dient que era així com les anomenava el poble. Deixant de banda els tancaments de CAP, plantes d'hospital, quiròfans, reducció de personal..., no sé com anomena vostè el fet que a un malalt de càncer se li retardi el tractament per falta de mitjans o que se'l posi en una llista d'espera per la intervenció, molt més llarga que abans, quan d'això depèn la seva vida. Miri, senyor Duran Lleida, per a mi això sí que és traspassar amb escreix la línia vermella. Tampoc no es queda curt el titular del diari de fa pocs dies, on vostè deia que "val més amputar un dit que no tota la cama". Tractant-se del sistema sanitari, que com vostè mateix admet, és un tema molt sensible, em va sonar a acudit macabre i, seguint en la seva línia, no puc deixar de respondre-li que, posats a amputar, comenci vostè a amputar-se la seva pròpia llengua, a veure si li segueixen l'exemple l'ampli ventall de polítics inútils i/o ineptes que formen aquest govern, que s'entesten a fer-nos combregar amb rodes de molí.

No hi ha laboratori grec
Santi Martínez. (Girona)

Desconec a què es dedica el Sr. Carlos Arbó a part d'escriure articles indocumentats sobre Grècia, però d'economia hi entén tant com jo de toros. Jo també conec aquest país, però això no em dóna cap legitimitat per pontificar. El problema és que aquí a Catalunya estem tan acostumats a buscar sempre enemics exteriors que ens pensem que tot el món és igual.

La culpa del que passa a Grècia no és de la troica que vosté esmen?ta (Banc Central Europeu, Unió Europea i Fons Monetari Internacional). La culpa és dels grecs: dels seus governs i dels seus ciutadans per haver elegit una colla de sapas?tres. O no sap vostè que, a més de ges?tionar amb els peus, van estar anys falsejant els comptes? Queda molt maco i molt rodó atribuir-ho a tot a figures abstractes com els mercats o el liberalisme. Però la realitat, amic meu, és ben diferent.

Carta al Sr. Xavier Oliveres de Salt sobre el telèfon
Joan Enric Carreras Mercader. (Bellcaire d'Empordà)

Sr. Oliveres, per la seva tranquilitat (és un dir) encara li ha passat fluix, els que estem a Movistar es ha passat igual amb els telèfons de nova generació... un robatori, puc dir-li que el que he fet és tornar al vell aparell que, naturalment, és un telèfon, i pot fer fotos i tot, i he aconseguit que no m'estafin i no haver de carregar la bateria constantment com em passava, i suposo que a vostè també... i pregunto per què aquesta dèria d'estar connectats dia i nit? No és cert que només poder trucar ja es molt més del que necessitem? No podem esperar arribar a casa per veure els correus? No li sembla que estaria bé deixar de ser esclau de quan sents que ha arribat un correu, haver d'obrir-lo com sigui? A vegades estàs conduint, o en una reunió, o simplement menjant, ens cal ser esclaus d'unes necessitats creades primer, i que ens fan veure que podràs estar connectat perque així t'acostumis i no deixis de pagar? Jo també vaig "picar", com vostè, però li puc assegurar que des que he tornat al telèfon normal la factura és racional i en la bateria, ni tan sols hi penso. Les noves tecnologies també tenen "trampa", sobretot la de crear necessitats, vostè preocupi's que dues persones es barallin a mort, i després els podrà vendre les armes necessaries, es així i per això també anem "així". Gràcies per explicar el seu problema, que és el de molts. Ens servirà per ser millors i no deixar-nos prendre el pèl.

Que s'ho facin mirar
Manel García Caparrós. (Girona)

La discussió interessada que no s'ha de votar el PP és d'una mentalitat mal ajustada. Convergència i Unió sempre ha estat a disposició dels seus interessos venent els seus suports al millor postor, amb la barra de criticar-los després. L'actual Govern de Catalunya no és mereixedor de cap respecte per les seves contínues contradiccions. Per exemple: qui ha donat suport al PSOE perquè continuï en el govern i ens acabi d'arruïnar? Qui menysprea els andalusos i extremenys amb frases fora de context quan en la seva època aquests immigrants van ajudar amb el seu esforç a aixecar Catalunya? Per què no eliminen ambaixades i els milions per a la mal anomenada immersió lingüística, entre d'altres coses? Per què desmunten els serveis socials, (ajuda a dependència, sanitat i cultura, que són drets ?ina?lienables per a tots els ciutadans? En fi, hi ha moltíssimes coses per rebatre la política de Convergència i Unió, i l'últim que he de dir és que al meu parer són el partit més dretà que existeix al país.

"¿Vais a liarla?"
Josep Lluís Felipe i Cuyàs (Bescanó)

Com cada any en el dia de la "Hispanidad", la meva dona, el meu fill i jo ens vam posar les samarretes més catalanistes que tenim per anar a esmorzar a Girona. Som clients habituals d'un bar que hi ha al costat de la Comandància de la Guàrdia Civil on hi ha un senyor gran que atén tothom excepcionalment bé.

En un dia tan assenyalat ens posem les nostres millors samarretes, que no he d'amagar que són independentistes. Les porto sempre els caps de setmana per la senzilla raó que m'agraden i m'hi sento bé.

En passar just per davant, un dels guàrdies civils que era a l'entrada de la Comandància ens va cridar: "¿Vais a liarla?". Vaig quedar astorat... La meva dona i el meu fill li van dir: "No ho sé, nosaltres... anem a esmorzar". Tenim tot el dret a passejar per on vulguem amb samarretes catalanistes o no. Aquesta pregunta sobrava.

En dir-li "adéu" -nosaltres som educats- ens respon "adiós". De seguida em va venir al cap Josep Pla, que deia que "el meu país és aquell on quan dius Bon dia! et responen Bon dia!".

Que al meu país passi això és surrealista i trist, molt trist. Perquè per mi i la meva família, la defensa de la identitat del meu poble -encara que sigui, en aquest cas, amb unes samarretes catalanistes- és tan natural com que creixin les ungles dels dits.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook