21 de octubre de 2011
21.10.2011
40 Años
40 Años

Cartes

21.10.2011 | 11:57

Si el proper
20 de novembre
tens gana, menja
laia xifra cufí. girona.
El proper dia 20 els/les espanyols/es tenim una cita desestimable: les urnes. Tan important és per a un democràtic anar a votar com per un gurmet dirigir-se a una bona taula i menjar. Així doncs, com a bons comensals ens dirigirem a les «meses» corresponents davant d´un menú únic: un primer plat (de color vermell) del qual ja estem una mica farts i que ha resultat menys ric i gustós del que ens havia promès a priori, actualment una mica cremat i empobrit d´ingredients. També hi ha un segon plat (de color blau), una mica sospitós, que no necessita publicitat per vendre´s, convençut que el client no té altra opció que tastar, amb un regust tradicional i clàssic, amb poca varietat regional (paella i poca cosa més) i amb la perillosa evidència que només uns quants espanyols se´n podran beneficiar (retallem en espècies, en sabors, en complements?). També hi haurà unes quantes tapes, com cada comici, però és difícil que aquestes s´acabin imposant.
Anem amb compte que hi ha un mal major! Que cap plat domini excessivament o agafarem una indigestió! És difícil escollir, els cuiners no han demostrat eficàcia en els plats més complicats (els monopolis de xocolata dels quals els mateixos cuiners en tenen accions, el suflé de crisi o el morro d´aquells/es que s´han aprofitat de la crisi al forn) i els clients ja estan farts (però no de menjar precisament). De totes maneres, més val menjar que quedar-se a casa amb la panxa buida i, per postres, ens toca empassar-nos una gran veritat: triem el que triem és molt possible que ens equivoquem. Fa falta una revolució gastronòmica que esquitxi tot el sistema!

Persones pobres
i pobres persones
M. Teresa Prat. BANYOLES.
L´any 1993, l´Assemblea de les Nacions Unides va declarar el dia 17 d´octubre com a Dia Internacional per a la Eradicació de la pobresa, amb el propòsit de promou­re la consciència sobre les necessitats d´eradicar la pobresa i la indigència.
Actualment estem  vivint temps molts difícils i la paraula pobresa ens és cada cop més coneguda. Constantment, les portades dels diaris ens parlen de que l´atur al nostre país ha arribat a xifres històriques;  cada dia són més les persones que perden la feina i en conseqüència el sou del que vivien i fins i tot en alguns casos, sobrevivien. Alguns tindran una prestació o un subsidi d´atur que durant alguns mesos els ajudarà a trampejar la situació, però també, malauradament s´acabarà abans no hagin trobat una altra feina. Així doncs, cada dia apareix al nostre entorn, a vegades molt proper, una persona pobre, una persona amb dificultats per aconseguir un tros de pa per posar-se a la boca, però, enmig d´aquesta crisi econòmica, quantes pobres persones, mancades de moral, de consciència, vestides d´aparences i hipocresies, i amb recursos econòmics podem trobar-nos? Malauradament, encara, força.
Més enllà de les solucions que els polítics puguin buscar per fer front a la situació econòmica del nostre país, n´hi ha d´altres al nostre abast. A les persones pobres els manca una oportunitat i els sobra, segurament, humilitat, molta humilitat, perquè la pobresa fa més humils les persones i a les pobres persones els sobren, o si més no te­nen, oportunitats i els manca hu­militat.
Llavors, preguntem-nos: Sóc una persona pobra o una pobra persona? És a les meves mans fer una aportació, ni que sigui petita,  per a millorar la nostra crisi, econòmica i sobretot de valors fent que les persones pobres ajudin a les pobres persones i que les pobres persones ho facin amb les persones pobres?

Cops de puny
a la il·lusió
MARIA TERESA JUNCÀ TARRÉS. salt.
El meu fill de disset anys, té una afició diferent de la majoria dels nois de la seva edat. Ell no vol ser jugador de futbol. Ell vol ser àrbitre. Després de molts cursets i esforços, va aconseguir-ne el títol i ara ja és el quart any que arbitra futbol infantil i juvenil.
El proppassat dissabte 15 d´octubre va marxar de casa, com sempre molt content, per dirigir el partit Quart contra Coma Cros, al camp del Quart.
En va tornar malferit, amb lesions greus a l´esquena: el pare de l´entrenador del Coma Cros (que anava perdent 0-5) va saltar al camp de joc per propinar-li uns quants cops de puny a l´esquena, cops de puny que, més enllà del mal físic, han mermat la seva il·lusió, encara que no les seves ganes de seguir fent aquesta feina.
L´actitud de molts adults quan els seus fills salten al terreny de joc és més pròpia d´un seguidor fanàtic que d´un pare disposat a passar una bona estona veient jugar el seu fill, guanyi o perdi.
He volgut escriure aquesta carta com a mare indignada davant de fets tan greus com aquests i per fer saber que lamento que les males actituds d´alguns pares amenacin els grans valors de l´esport, com l´esforç, la superació personal, la companyonia o la resistència a la frustració. D´aquesta manera, només s´aconsegueix confondre els joves jugadors, estressar-los i fer-los viure l´esport des d´una òptica negativa i de confrontació.
En el camp de joc no tot s´hi val, i menys cops de puny que, a més a més de l´esquena, han anat directes al més preciat que té (encara) el meu fill: la seva il·lusió d´arbitrar, de fer-ho bé i, sobretot, de fer-ho sense por.

Agraïment
al Parc Hospitalari
Martí i Julià
enric barnada i lladó. vidreres.
Vull agrair i donar les gràcies al Parc Hospitalari Martí i Julià, per tot el bon tracte rebut durant els set dies que vaig estar ingressat ­després d´una intervenció quirúrgica. A tot el personal de la planta de traumatologia, els zeladors, ­les ­infermeres, al personal de neteja i molt especialment a tot l´equip mèdic del doctor Rived.

Nadal sense llumetes
Anselm Quixal Ramonet.
palafrugell.
Per pal·liar una mica els efectes de la greu situació econòmica que estem passant, proposo que en cap municipi de l´Estat (i si pot ser de la Unió europea) s´encenguin les llumetes de Nadal. És una despesa inútil, absurda i innecessària, ja que aquest gran malbaratament energètic no serveix absolutament per a res. També proposo que els ­diners estalviats es destinin als corresponents serveis socials. Algunes famílies ho agrairan.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook