És vox populi que el dret penal sol aplicar-se sense pietat i amb duresa als desgraciats i persones sense recursos i sense proteccions socials, econòmiques o polítiques. Des de sempre la ciutadania ha sospitat, i espero que no sempre amb raó, d'aquells que tenen la responsabilitat de vetllar per l'aplicació de les lleis, el compliment d'aquestes o el judici del seu incompliment, i que controlen moltes coses i són poc controlats. Qui vigila els vigilants? És una pregunta que insistentment es fan moltes persones de bé, que veuen un panorama i una realitat preocupants, tot comprovant com a actuacions d'estafa, extorsió, de tràfic d'influències o falsedats no solen acabar amb condemnes per als seus promotors reals, que habitualment actuen des de l'ombra, i que solen actuar emparats per tercers i societats interposades. Els opulents solen disposar de mitjans, d'amics poderosos, d'homes de palla sense consciència ni ètica que es presten al que sigui.

Moltes veus s'han aixecat contra la realitat que cada dia palpem i patim: que el diner, i aquells que en són els amos, governen l'economia i amb ella la societat, condicionant fins i tot la dignitat i la independència, no només de les persones normals i corrents, sinó dels que ocupen llocs de màxima responsabilitat en qualsevol àmbit de poder.

Com s'explica que la lluita contra el tràfic de droga no pugui tenir èxit? Com s'explica que el blanqueig de diner procedent d'actuacions il·lícites i antisocials no es tregui a la llum pública i es delati els seus beneficiaris? Com és possible que el tràfic de persones, l'explotació sexual i els negocis de la prostitució no es puguin controlar i es puguin publicar qui són els seus beneficiaris? Com és possible que grans delictes econòmics, estafes, extorsions o fraus acabin, després d'un llarg pelegrinatge pels vericuets i formalitats burocràtiques dels tribunals, quasi en un no res?

El poder de tota mena, si no té al seu costat contrapoders, si no funcionen amb eficàcia i rotunditat mitjans i òrgans de control que imposin i fomentin la transparència, des de l'ètica i l'honestedat, difícilment es pot guanyar la complicitat i la confiança de la ciutadania. Estem en moments difícils i complicats, i ara més que mai és exigible que totes les instàncies de poder treballin amb transparència, eficiència, austeritat i compromís de servir el bé comú per sobre de qualsevol altre objectiu o interès. Podem confiar plenament en la imparcialitat, objectivitat i el compromís per la justícia dels que tenen la responsabilitat dels tribunals? Podem confiar que els que ostenten la direcció de les instàncies del poder polític treballen més per l'interès general que no per interessos particulars o partidistes? Voldria contestar afirmativament i desitjo que tots aquells que tenen alguna responsabilitat pública actuïn amb generositat i dedicació per guanyar-se la confiança de la ciutadania, des d'un treball eficaç i honest al servei d'una societat que volem més justa, més transparent i més honesta i solidària.