Un amic periodista em va preguntar la setmana passada què pensava sobre l'estalvi energètic aconseguit pel canvi horari d'estiu. Li hauria pogut contestar el que diu la propaganda política, que estalvia un 5% de l'energia elèctrica, uns 30 milions d'euros a l'any. Vaig pensar, però, que era una ocasió per estudiar si realment és interessant canviar l'horari d'hivern quan arriba l'estiu.

La mesura del canvi horari quan arriba l'estiu és una mesura històrica i es basa en el fet que a l'estiu la claror té més hores, arribant més lluny al vespre, fet que estalvia il·luminació artificial i per tant electricitat.

Per estudiar-ho he observat les corbes de consum d'electricitat durant aquest període. Altres vegades he explicat que la corba de consum d'electricitat no és plana durant tot el dia. Té un consum mínim de prop de 20.000 MW entre les 4 i les 6 del matí i dos pics alts, un a les 13 de entre 30.000 MW i 40.000 MW i un altre entre les 20 i les 21 hores d'un valor semblant. Tenir una corba tan variable a Espanya és dolent perquè tot el sistema elèctric, tant les línies com les centrals, s'han de dissenyar pel consum màxim, fet que infrautilitza el sistema en les altres hores. A Espanya la relació entre la punta i la vall té un valor de 1,6, mentre que a França aquesta relació és de 1,2. Si el país ha d'evolucionar cap a formes d'energia elèctrica renovables, rígides, necessita abaixar aquesta relació fins assolir el valor de França, aplanant la corba de consum. Això vol dir que s'ha de consumir més electricitat a la nit i menys de dia, traient els pics de consum com el del vespre.

El canvi horari només afecta aquest pic, el de les 8 de la tarda. Quan es retarda una hora a l'estiu el pic s'aprima automàticament pel fet que es retarda l'encesa de l'enllumenat a les llars. Aquesta diferència és l'estalvi que fem, uns 5.250 MWh. Això seria fantàstic si fos constant però el fet és que, quan ens apropem al mes de juny, a la màxima claror de dia, el pic del vespre es va fonent fins arribar a zero. A partir del mes d'agost el pic torna a créixer fins arribar al seu punt màxim a finals d'octubre, just quan es torna a canviar l'hora. Per tant l'estalvi es va fonent fins arribar a ser zero en els mesos de juny i juliol. Per aquest fet l'estalvi pel canvi horari és d'uns 256.000 MWh/any que, si el posem en relació amb tot el consum elèctric anual de 260.609.000 MWh, dóna un estalvi anual de 0,1%. Si ara hi posem valor econòmic, el cost de generació de l'electricitat generada és de 17,4 milions d'euros, xifra que és la que estalvia el país. Si ara calculem l'estalvi que suposa la mesura per a les llars, la xifra és de 35,9 milions d'euros l'any, un estalvi de 2,53 euros per llar espanyola i 0,78 euros per habitant.

És un estalvi suficient? Justifica aquest estalvi les molèsties a la societat? Depèn. En els anys de les vaques grasses és possible que la mesura fos desorbitada. Ara, on qualsevol estalvi és important, la mesura té més sentit. Veiem la comparació amb altres mesures d'estalvi energètic de caire social.

La disminució de la velocitat màxima a les autopistes des de 120 km/h a 110 km/h suposava un estalvi del 15% en el consum dels cotxes, estalviant 20.486.100 MWh, uns 1.400 milions d'euros al país. Malauradament l'opinió pública, la publicada, la classe dirigent i els economistes van carregar fort contra la mesura obligant al govern, en un acte de bajanada electoral, a fer marxa enrere en la mesura. No sé quan temps tardarem a veure-la de nou, però és de calaix que aquesta mesura d'abaixar la velocitat màxima de 120 a 110 km/h, a més de la d'abaixar la velocitat màxima a les nacionals des de 100 a 90 km/h i la de les rodalies de les ciutats a 80 km/h, és una de les mesures més senzilles i més efectives per disminuir la dependència energètica exterior d'Espanya.

Una altra mesura important és la disminució de la temperatura de les calefaccions a les llars i als centres públics. Disminuir 1 grau la temperatura de calefacció suposa un estalvi mitjà del 6% en l'energia destinada a escalfar. Si a totes les llars s'estalvia un 6% el país es pot estalviar 7.176.480 MWh, uns 451 milions d'euros en importació de petroli.

A la vista dels exemples anteriors la mesura del canvi horari és una engruna en qualsevol política d'estalvi energètic, estalviant 256.000 MWh front els 20.486.100 MWh de la gasolina o els 7.176.480 MWh de la calefacció. No dic pas que s'hagi de suprimir, sinó que és la mesura més petita de totes les que s'haurien d'adoptar per disminuir el consum d'energia i la importació de petroli.

A poc a poc el preu de la gasolina i el gasoil van pujant perquè el govern aprofita les baixades temporals del preu de petroli per augmentar l'impost de combustible. El preu de l'electricitat domèstica ha de pujar un 20% per resoldre el dèficit tarifari i la factura de la importació de combustible a Espanya no para de créixer, perdent el país riquesa de forma continuada.

Per tant, amic Jordi, no és que pensi que el canvi horari s'ha d'anul·lar, crec que manca valentia política per proposar un paquet de mesures d'estalvi més general, una política que porti a un canvi cultural en l'ús de l'energia. I no tinc clar que el proper canvi polític ho faci possible.