El degoteig permanent de treballadors que perden el seu lloc de treball i amb ell el seu mitjà de subsistència, el fet reiterat, i cada vegada més habitual, de treballadors que pateixen l'incompliment d'abonament dels seus salaris, el fet d'haver de reclamar altres drets enfront d'empreses o institucions públiques, la constatació objectiva de declaracions d'insolvència no sempre justificades, són situacions que moltes vegades constitueixen vertaders drames personals i familiars per a moltes persones. Però aquest drama s'accentua i s'agreuja dia a dia per la situació de lentitud, tardança i retard que l'assenyalament i celebració dels judicis laborals comporten actualment, pel funcionament dels jutjats socials, independentment del criteri i l'actitud personal de les persones que presideixen aquests òrgans judicials.
Aquest matí mateix han arribat a les meves mans assenyalaments de judicis laborals sobre temes de reconeixement de dret, reclamació de salaris i altres que han fixat la celebració del judici per al març del 2013. Temes relacionats amb la salut, l'acomiadament o la invalidesa pateixen de retards socialment inadmissibles, pel dany i perjudicis que comporta per als justiciables. Només cal veure i comprovar el funcionament de la jurisdicció social, que, superada pels problemes i les circumstàncies, malgrat la bona voluntat de molts dels seus responsables, dibuixa un ?panorama lamentable, posant en qüestió les característiques essencials i tradicionals de la justícia laboral, en perjudici de tots, però especialment dels treballadors.
Amb l'omnipresent al·legació de la crisi es vol justificar tot, fins i tot el temor i la por, l'individualisme insolidari i el qüestionament de reclamar. La celeritat era un valor essencial i indispensable de la justícia laboral. Sense celeritat la justícia esdevé ineficaç. En el camp laboral, en els litigis de treball, la rapidesa en la tutela judicial és del tot prioritària, perquè està en joc el mitjà de vida del treballador i de la seva família. La tardança excessiva dels processos laborals, norma habitual d'ara, incrementa la desigualtat en contra del treballador i és font de descrèdit per a la justícia, doncs dóna peu al manteniment i a l'increment de situacions injustes i problemàtiques, fent que el servei públic de la justícia laboral sigui ineficient, ineficaç i injust.
Segurament calen més mitjans humans i materials i l'Estat hauria de fer el necessari perquè la justícia laboral recuperés el principi de celeritat, sense el qual s'aboca la ciutadania al desànim, al desencís i a la manca de confiança en el sistema judicial. Una justícia tardana és un element més de la injustícia social que cal eliminar. La situació actual de la justícia laboral és senzillament escandalosa, socialment inacceptable i indefensable.
Potser és moment que tots els implicats, començant pels jutges i acabant pels justiciables, passant pels professionals i funcionaris i sindicats, no permetin el deteriorament d'un justícia que sense la nota de celeritat es converteix en injustícia.
