L'accés a un habitatge digne és un dels drets consagrats en la Constitució que més s'ha vulnerat des que es va encimbellar la bombolla immobiliària. Els elevats preus que van arribar a costar els immobles eren prohibitius i van obligar primer moltes famílies a endeutar-se fins a extrems insostenibles. Només la disposició mostrada pels bancs i caixes d'estalvis a finançar tot aquell disbarat va evitar l'exclusió social de les capes més desafavorides de la societat, encara que la crisi es va encarregar després de donar-los el cop definitiu amb el rebrot de la desocupació, que ha multiplicat l'execució de les hipoteques i, el que és pitjor, també els desnonaments. A les comarques gironines s'han executat més de 8.000 préstecs hipotecaris concedits a famílies i promotors. Malgrat que el preu de l'habitatge ha caigut fort des de l'inici de la crisi, molts experts aventuren que encara haurà de baixar més si es vol donar sortida a l'elevat estoc de pisos que tenen tant els promotors com bancs i caixes. En aquest sentit, Unnim Caixa va promoure el darrer cap de setmana una iniciativa a Salt amb un resultat exitós. Ha posat a la venda una quarantena de vivendes a preus assequibles. El pis més barat, de 59 metres quadrats, costava 63.000 euros, un preu inimaginable fa tres o quatre anys. Una persona va fer fins a 28 hores de cua per poder ser el primer a escollir. La resta també tenia una rebaixa substancial respecte al seu teòric valor. Tanmateix, l'Obra Social de la Caixa ha endagat el programa "Lloguer solidari" per facilitar habitatges amb una renda mensual d'entre 170 i 300 euros al mes, IBI i despeses comunitàries incloses. La magnitud de la crisi, sobretot en el sector immobiliari, obliga a trobar noves solucions per afrontar la demanda d'habitatge, sigui de propietat o de lloguer, i per donar sortida als nombrosos pisos buits que no tenen comprador. És evident que mentre quedin tants habitatges per vendre, el sector de la construcció i l'immobiliari no començarà a veure la llum per reactivar-se mínimament.
