És cert que s'ha perdut un any, que va comportar una disminució de vols a l'estiu i una de més accentuada a l'hivern, i que "casualment" l'acord s'ha anunciat a quatre dies de les eleccions generals, però en aquest cas el que importava és que la Generalitat i Ryanair arribessin a una entesa per garantir la viabilitat de l'aeroport de Girona. S'ha repetit el mateix que a València l'any 2008 quan el seu govern no va voler acceptar les condicons de l'aerolínia i després va acabar cedint davant la davallada de vols i passatgers a l'aeroport de Manises. Per tant, benvingut sigui l'acord. Ryanair, com bé explicava fa uns dies el director de l'aeroport, Lluís Sala, tenia ganes de seguir a Girona, perquè sap que és un bon punt de negoci, i el Govern català també ha vist que les comarques gironines no podien perdre l'impacte econòmic que suposa l'aeroport. No es coneixen en la seva totalitat les condicions del contracte. Ryanair no acostuma a revelar mai el contingut dels seus acords. La Generalitat, per la seva part, sí que ha informat que les institucions públiques aportaran 5,8 milions d'euros anuals, que això representarà un moviment superior als tres milioms de passatgers, que es recuperarà el vol Girona-Madrid i que l'aeorolínia irlandesa posa com a condició que Aena no apugi les taxes. Sembla que el cost total serà d'uns 7,5 milions d'euros anuals que, segons el Govern català, podrien ser menys si no es compleixen les previsons de viatgers. Al final, s'ha complert el que Diari de Girona ha sostingut durant tots aquests mesos: que buscar alternatives a Ryanair era fer volar coloms i que era necessari reconduir les sempre difícils relacions amb la companyia irlandesa. L'activitat econòmica que genera l'aeroport compensa a bastament els ajuts pactats. I, en aquests moments, no es pot menystenir cap negoci que doni beneficis.
