25 de novembre de 2011
25.11.2011
Opinió

Juli Esteban i Noguera

«Avui l'arquitecte i urbanista gironí serà investit doctor honoris causa de la UPC»

25.11.2011 | 01:00

Aquest migdia serà investit doctor honoris causa de la Universitat Politècnica de Catalunya l'arquitecte i urbanista Juli Esteban i Noguera (Girona, 16-II-1944). Arquitecte des del 1968, Esteban va néixer i viure a Girona en un ambient familiar amb moltes vinculacions amb l'urbanisme i l'habitatge. Casat amb Rosalia Claret, filla de Josep Claret (1908-1988), arquitecte reconegut de la ciutat. Fill de Julio Esteban Ascensión (Palma de Mallorca, 1913 - Girona, 1977) que havia sigut vicesecretari provincial d'ordenació econòmica (1944-1951), diputat provincial responsable d'obres i infraestructures (1958-1967) i, molt singularment, delegat de l'Instituto Nacional de la Vivienda (1956-1958) i del Ministerio de la Vivienda (1958-1977); i d'Assumpció Noguera Sabater.

Així, doncs, tant per l'ambient viscut a casa seva com pels contactes amb la família de qui seria la seva muller, Juli Esteban va viure a Girona un ambient molt singular impregnat d'arquitectura per tots costats. Les ressonàncies d'aquests anys, marcats per l'ambient d'una ciutat petita i tancada, ens són conegudes per molts testimonis literaris i per algunes aportacions historiogràfiques que assenyalen la profunda càrrega administrativa i funcionarial de la ciutat. Les biografies del pare i del sogre de Juli Esteban, que podem resseguir amb els treballs i les aportacions de Josep Clara i de Gemma Domènech, Rosa M. Gil i Narcís Selles poden fer la síntesi del que representaven les classes dirigents de la ciutat amb vincles tant amb la vella tradició republicana i l'efervescència cultural de la ciutat en els anys trenta com amb les autoritats del nou ordre i les noves orientacions de les polítiques urbanístiques i d'habitatge. De fet, rastrejant aquesta època podem detectar fins i tot documentació i normativa que tracta d'ordenar el territori i protegir el paisatge, amb criteris que tenen clares referències teòriques avançades, tot i que la pràctica i la realitat les desmentiria sovint en sentit molt negatiu.

Des dels primers anys setanta trobem ja Juli Esteban orientat al treball i la reflexió sobre l'ordenació del territori, amb dedicació a la docència, la reflexió teòrica sobre la planificació i l'ordenació del territori i l'arquitectura. Vinculat des de 1971 a la Universitat Politècnica de Catalunya, ha participat des que va acabar la carrera en cursos i màsters de la seva Escola i també de la Universitat Pompeu Fabra.

La seva tasca planificadora arrenca, l'any 1969, amb treballs sobre l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Pla General Metropolità, que ja no deixaria mai més. Hi ha treballat des de la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Els seus llibres Elements d'ordenació urbana (1980) i L'ordenació urbanística, conceptes, eines i pràctiques (2001) han sigut reeditats freqüentment i han tingut àmplia divulgació en ambients internacionals. Des de la revista Papers, que va ajudar a crear, ha intervingut de forma reiterada en l'actualització del coneixement i en els debats sobre la planificació territorial. En la pràctica de l'arquitectura ha col·laborat amb l'equip TAU que integrava conjuntament amb Antonio Font i Jon Montero, amb els quals va redactar el Pla General de Mollet del Vallès pel qual van obtenir el Premi Nacional d'Urbanisme.
La culminació de tota la seva carrera ha sigut l'etapa de director del Programa de planejament territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (2004-2010), des d'on ha tingut cura de definir la metodologia, promoure, impulsar i concloure els set plans territorial parcials de les regions de Catalunya i, molt singularment, el Pla territorial Metropolità de Barcelona que, com a tema, haurà estat una constant en tota la seva vida acadèmica i professional.

Precisament aquest darrer ha sigut objecte d'una edició i estudi per part d'Antonio Acierno i Angelino Mazza en el llibre Governare la metropoli. Il piano Territoriale Metropolitano di Barcellona (Quaderni di Tria. Edizioni Scientifiche Italiane, 2011), en el qual Juli Esteban col·labora amb una "Nota metodològica" que emmarca els treballs que en van permetre la seva redacció, tramitació i aprovació. Aquest Pla és la clau de volta dels "Criteris de planejament territorial" que, impulsats per Oriol Nel·lo i dirigits i coordinats per Juli Esteban, es van redactar l'any 2004 i han donat peu a completar en un període de set anys els plans territorials anunciats i compromesos per la Llei d'ordenació territorial de 1983 i que havien quedat sempre pendents.

M'hauria de remuntar als dies 6, 7 i 8 de juny de 1975 per trobar els meus primers contactes amb Juli Esteban i segurament ell no ho recorda. Va ser a Banyoles, a la trobada d'estudi "La ciutat de demà", que va organitzar el Secretariat de Justícia i Pau a Girona. Josep M. Carreras i Juli Esteban hi van presentar la ponència "La ciutat: reflex físic de la societat", en la qual ja apareixien moltes de les preocupacions i orientacions de Juli Esteban, compromès sempre amb un model de planificació i urbanisme progressistes, transparents i democràtics. Ara sona fins i tot una mica estrany, però al juny de 1975 era una exigència de radicalitat imprescindible per trencar les inèrcies i les dinàmiques que s'havien apoderat de la gestió del territori durant el franquisme.

Ara que ja no en queda pràcticament res vull recordar també com amb l'equip TAU, Juli Esteban va intervenir en el projecte del Parc Central de Girona, acabat el juliol de 1990. Una intervenció elemental i delicada que feia la síntesi de dues Girones separades des de sempre pel tren i unides amb aquell parc per la vegetació i els espais amables entre el barri de Sant Narcís de Girona i l'eixample de la ciutat. Esperem que quan concloguin els treballs de la línia d'alta velocitat es pugui recuperar l'esperit i l'empremta d'aquell parc central.

Avui que se li fa un reconeixement acadèmic de primer nivell he volgut estirar el fil gironí de Juli Esteban per reivindicar els seus orígens i per fer un reconeixement explícit i entusiasta de la seva obra i de la seva trajectòria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook