01 de desembre de 2011
01.12.2011

Un nou camí, si us plau

A la Costa Brava es veuen disbarats paisatgístics i nyaps de gestió política

01.12.2011 | 11:53

Amunt i avall de la Costa Brava es poden contemplar molts disbarats paisatgístics, esgavells, nyaps d'urbanisme i de gestió política, i podríem anar dient i apurant els vint-i-nou sinònims del diccionari, expressius de coses mal fetes, per dir-ho amb paraules suaus.

Però el centenar i mig de quilòmetres de litoral gironí és viu, malgrat tots els greus atemptats que li varen perpetrar, aleshores de la xauxa turística, les urpes de sa majestat el pam quadrat i el negoci de l'astúcia disfressada de progrés. La vida del nostre paisatge indòmit continua i ens entreobre una certa esperança que, en algun sector, encara potser hi serem a temps.

És el cas d'un preciós espai litoral que pertany al municipi de l'Escala. La descripció del lloc pot començar a Montgó, badia ben presidida per la torre de guaita del mateix nom, a 105 metres d'alçària, des d'on la vista permet fer-se càrrec d'un dels paisatges marins més esplèndids de les comarques gironines, el ple domini del golf de Roses; tot baixant, cap a ponent es troben els noms de Port de Rei i la cala de l'illa Mateua, es pot passar pels cims d'uns penyassegats que alternen la seva ziga-zaga amb la pineda castigada per la tramuntana de cinc estrelles, s'arriba a la punta del Bol Roig i al port de la Clota, on es van situar amb gran respecte les instal·lacions de la flota marinera, tant de pesca com d'esport nàutic.

Aquesta línia marítima és la protagonista d'una bona notícia que s'ha publicat no fa gaire. El titular és que l'Escala inicia la desclassificació de 50.000 metres quadrats dels terrenys que havien sigut militars, i l'Ajuntament continua negociant la compra de 140.000 metres quadrats amb el Ministeri de Defensa. La recuperació té per objectiu convertir aquells paratges, abans militars, en zona verda que acollirà un gran parc natural.

Ja s'havia aprovat la suspensió de llicències d'obres en aquella part de costa; ara caldrà atendre una modificació del Pla General d'urbanisme, amb les adaptacions de l'ordenació al pla del sistema costaner i Pla Territorial de comarques. A partir d'ara, doncs, han de confluir tots els miraments i totes les bones voluntats fins a veure complert el propòsit. Cal confiar que polítics, tècnics i realitzadors del projecte anunciat sabran mantenir -o recuperar, si cal- l'estima i el respecte del paisatge natural d'aquesta geografia tan gironina; i no podem deixar de dir un recordatori puntual: que tots els interessats i agents actius del nou projecte tinguin en compte que aquí hi ha un camí germà de la nombrosa família dels camins de ronda de la Costa Brava, que de Blanes fins a Portbou demanen, clamen, ser reconeguts i tractats amb les atencions que es mereixen; també cal tenir present que un camí de ronda no ha de ser una obra luxosa i aristocràtica com ja n'hi ha algun de fet (i benvinguts !) sinó que parlem d'uns camins marcats i accessibles per a tothom, si és possible, senzills com ho eren antigament quan van néixer per a ús de pescadors, caçadors, pagesos, carrabiners, contrabandistes i companyia.

L'Escala té una oportunitat meravellosa de construir un camí de ronda, ben encaixat en el futur parc natural, de bellesa singular, fent costat als ja construïts arreu. Comencem de somiar un nou camí, si us plau. Hi som a temps. I és que cap a ponent, després del casc urbà, ja existeix el camí de ronda que ens porta a les ruïnes d'Empúries i a Sant Martí d'Empúries per un lloc magnífic i agradable, construït amb excel·lència. Desitgem que el nou camí de ronda de Montgó a la Clota sigui digne del saber fer, ja ben demostrat, que té l'Escala.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook