El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ha dedicat el darrer any de la seva vida a parlar de retallades en la Sanitat i, pel que sembla, encara no s'ha cansat de parlar. En una jornada de l'Associació Catalana d'Establiments Sanitaris, un ens que agrupa organitzacions i persones del món de la sanitat privada, el responsable de la salut dels catalans va comentar com aquell que no diu res que el Govern és partidari de models asseguradors "més europeus on hi hagués una pòlissa bàsica obligatòria d'assegurança en funció del nivell de renda". L'afirmació, matisada per la seva pròpia conselleria i desautoritzada pel President Mas, va causar la lògica estupefacció i es va convertir ràpidament en un titular, cosa que va motivar un ràpid desmentiment per part del departament del conseller. En altres paraules, es va donar a entendre que el conseller només estava pensant en veu alta. S'entén que Boi Ruiz se senti relaxat i en confiança en una reunió de directius de la sanitat privada, de la qual ell prové. Només fa un any, l'actual conseller era a l'altra banda de la barrera i reclamava més diners per a la Sanitat. Però un any és prou temps per haver entès algunes coses. És prou temps per haver entès que la forma en què Boi Ruiz explica les coses als ciutadans no només no aconsegueix la més mínima complicitat, sinó que genera un rebuig afegit al que inevitablement generaria qualsevol retallada de servei; és prou temps per haver entès que no cal discutir-ho tot i amb tothom, sinó exposar plans coherents i saber dotar-los de sentit. En aquests moments, l'únic sentit que coneixem de tot el que fa el conseller és que no hi ha diners. Ni sabem on vol anar a parar, ni sabem si té un model final ni sabem què hi haurà demà darrere de la retallada d'avui. Però, sobretot, el que és peremptori és que un conseller de Sanitat no pot, sota cap concepte, en la situació actual, animar les especulacions sobre assegurances obligatòries. L'embolic en què està ficada la Generalitat ja és prou gros; no li calen distorsions addicionals. En tot cas, si el conseller va pensar en veu alta, el que convé ara és que aclareixi d'una vegada què és el que pensa realment.