L´enemic a casa

JORDI MANTER SERRA. BANYOLES.

La culminació del maltractament a Catalunya per part del Govern socialista no té parangó. A la denegació del pagament famós de la disposició tercera de l´Estatut a la paralització, una altra vegada, de la N-II al seu pas per Girona. Tot i això, el grup socialista català ni s´immuta. Van posar 25 submisos vots en la passada legislatura a la lliure disposició del Sr. Zapatero i hores d´ara encara no sabem a canvi de què. Ara els donaran els seus 15 i sense dir ni piu. És clar, doncs, que el PSC és corresponsable, aliat indispensable i per tant còmplice de Madrid. Ja sabem que ni al Sr. Montilla, ni a la Sra. Chacón ni al mateix Sr. J. Nadal li importa un rave, sempre han dit que ells estaven de pas. Ocupant carteres ministerials o sent fantasmes al Congrés dels Diputats. Per a ells Catalunya és una circumstància i de vegades una molèstia. Fins i tot els queda petita i prefereixen alternar els seus deliris a Madrid. La seva mateixa gent els ha acusat de ser un partit de transparents, inoperants. No m´imagino una manera de ser més opaca i d´exercir la política. I a més, ens han deixat un país de cap per avall. Amb aquest amics no ens calen enemics. Quin nivell!

Puja la venda

de pisos (?)

joan enric carreras mercader. BELLCAIRE D´EMPORDÀ.

La notícia bomba «pugen moltíssim les vendes de pisos», i dic, ostres, què ha passat? S´ha acabat la crisi?... Però no, es veu que no, els pisos continuen buits, només han canviat d´amo, els bancs, per fer un «aprofitament» de la rebaixa de l´IVA, i abans que acabi l´any, doncs «han comprat» als promotors (suposo a bon preu) estocs de pisos i així «blanquegen números»... Suposo que ho han fet amb els diners que els promotors els devien... perquè si ho han fet amb els que els donen «pel rescat» (que són nostres...) ja seria massa, la cosa. Bé, resumint, que de bona notícia res de res... tot segueix igual.

Es podria saber per què els diaris han fet tanta propaganda escrivint que ha pujat la venda de pisos sense que sigui veritat?... És com les pujades de la venda de cotxes... que els traspassen a les empreses de lloguer (que no paguen impost de luxe i l´IVA molt reduït) i al cap de quatre dies els posen a la venda amb el lema «Km 0»... Han blanquejat els comptes amb els fabricants que els obliguen a vendre uns mínims, i després tornen a fer les vendes «procedents de gerència» i coses per l´estil... El que dic, enginyeria financera...

Gràcies per llegir-me, però és que aquestes notícies em treuen de polleguera. Es diu així, no? Fins la propera...

La crisi té solució?

Enric Mestres Girbal. TOSSA DE MAR.

Quasi tots els mitjans de comunicació, els articulistes i, en general, una societat dirigida, culpen el primer ministre britànic per haver dit no a aquest nou paripé que s´han muntat els polítics i els capitalistes, tot sigui per continuar manant i enriquint-se encara que la majoria d´europeus s´enfonsi. Mai, des de la segona guerra mundial, Europa havia passat gana i ara, de la mà d´uns ineptes paràsits, ens ha arribat la fam, aquella fam que va començar a covar-se des del moment en què l´euro va assumir el paper de Déu i la treballadora classe mitjana inicià una davallada que, al pas que anem, no té aturador. Actualment, i també és una cosa sorprenent, els economistes segueixen les passes dels polítics i ho deixen tot en mans de l´equip Merkozy; cap d´ells busca alternatives i, al meu parer, Espanya està molt ben situada per donar un cop de puny sobre la taula. Si tothom parla de l´Europa de dues velocitats, amb rics i pobres, per què no fer l´Europa dels diferents euros i que cada país s´escarquilli? Per què, si tornar a la pesseta podria portar problemes financers, no adaptar un espanyol a un nou canvi devaluant-lo de l´euro comú. Això ens portaria a ser més competitius en exportació i en turisme. Al mateix temps, al canviar la moneda per adaptar-la a cada país, sortirien a la llum les grans bosses de diner negre que hi ha arreu.

No tinc gens clar que el nou ­govern espanyol vulgui arriscar-se a un pols amb el Merkozy, però hi ha dues coses clares: si seguim amb polítiques de baixa volada i amb l´euro actual al 2020 encara estarem igual o pitjor. Potser a Espanya també necessitaríem un Cameron!