De tot el ventall de possibles mesures que Mariano Rajoy podria aplicar (segons diuen els rumors) per reduir el dèficit, la que em provoca més curiositat és la de col·locar peatges a les autovies. De fet, és de les poques decisions que apostaria per l'increment dels ingressos en lloc de la reducció de les despeses, que si en principi tenen un efecte estalviador per a les arques de l'Estat, normalment creen, directament o indirecta, més atur. Pagar per circular per les autovies suposaria en canvi la construcció de cabines i la necessitat d'haver de contractar personal per cobrar les corresponents taxes. Els perjudicats serien els conductors, és clar, que a un preu de la benzina bastant elevat haurien d'afegir un altre perjudici econòmic per circular per vies més lentes i sense tants serveis com les autopistes.
Amb l'experiència que en tenim aquí a Catalunya, m'estranyaria molt que el Govern estatal ens commutés la pena de peatge amb l'argument que ja paguem prou amb la teranyina d'autopistes i túnels de què disposem. Ara bé, se suposa que aquesta mesura s'aplicaria també allà on tenen unes autovies fantàstiques i, malgrat tot, infrautilitzades. Imagino l'espant d'un conductor extremeny o lleonès en veure aparèixer en mig de la carretera, com fantasmes sorgint de la boira, uns O.F.N.I.s (Objecte Fix No Identificat) en formació de filera de caixes verticals amb vidres que recordarien els més grans les antigues cabines telefòniques. Puc posar-me amb angoixa en la pell d'aquell usuari d'autovia que, de cop i volta, es veurà obligat a buscar a la butxaca (amb la incomoditat d'haver-ho de fer assegut) una mica de xavalla per contribuir a pal·liar el dèficit públic de l'Estat o de la seva comunitat.
Quina diferència amb el comportament del conductor català, habituat, sobretot si viu a Barcelona, a aprofitar els peatges per treure's totes les monedes de sobre, deixant el moneder totalment desembarassat o emplenant qualsevol recipient col·locat estratègicament a la guantera, acumulant els euros que li han donat de canvi en el restaurant o a la botiga. Abans aquesta xavalla anava directament a les guardioles de la mainada i servia per inculcar als fills el valor de l'estalvi. Però des que el consumisme es va imposar i es va donar més importància a viure al dia que a disposar d'un raconet pel que pugui passar en un futur, tota aquesta moneda que sovint desfeia les costures de les carteres va trobar amb les vies ràpides un destí ben noble i solidari: engrandir els comptes corrents dels concessionaris de les nostrades autopistes.
