19 de desembre de 2011
19.12.2011
Opinió

Cartes al director

Recull de cartes dels lectors de Diari de Girona

19.12.2011 | 02:43

Plantarem cara algun dia?
Josep Lluís Felipe i Cuyàs (Bescanó)

Fa pocs dies, l´expresident de la Generalitat valenciana Francisco Camps va demanar «perdó» per canviar al valencià quan responia una pregunta de la seva defensa en la primera sessió del judici pel cas Gürtel. Fins i tot el jutge li ha hagut d´explicar que no cal demanar perdó, que es pot cridar un traductor.

Fa uns mesos, l´alcaldessa de Torrent €València€ Maria José Català, abans de començar la seva intervenció en un acte electoral, va dir textualment: «Us demano disculpes per si en algun moment em passo al valencià. És la meva llengua materna i tinc aquest defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m´aviseu i passaré ràpidament al castellà. Però, no me n´adono, de debò». I això que el valencià és idioma oficial de la «Comunitat Valenciana» des de 1982!

Fa un temps volien tancar vuit anys en un reformatori un noi de catorze anys per demanar l´etiquetatge en català. Deien que era perillós perquè a casa parlaven català i miraven TV3.

I no fa tant que Alícia Sànchez Camacho va dir «No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular de les escoles».

Què està passant? Fa trenta-cinc anys que va morir el dictador, i en fa trenta-un que tenim un autogovern, però les quotes de normalitat lingüística i cultural no milloren, més aviat arriben a cotes que ratllen el surrealisme.
Sense un país que visqui lliure i amb plena sobirania, no serem. Plantarem cara algun dia?

Can Canovas, 160 anys
Carles Mallart Figueres (Girona)

Divendres passat, convidat per la firma Can Canovas de Girona, he assistit a una sessió de treball on hi havia aproximadament uns 150 empresaris, on s´han debatut temes com el 2012 que ens espera, novetats legislatives, eines de competitivitat... El marc, la sala d´actes del Narcís Monturiol de la UdG de la Creueta, bon format de tres hores amb esmorzar inclòs, i excel·lents instal·lacions noves, còmodes, tocant a Girona, bon aparcament... m´ha agradat i si em tornen a convidar, hi aniré segur.

M´he trobat un assessor fiscal i a la vegada empresari, aliè a la firma, sempre és bo contactar amb gent que fa temps que no veus i m´ ha dit, Carles, els assessors fiscals tenim més feina que mai, però d´aquí a tres anys, el 70% del teixit empresarial gironí, si seguim així, haurà desaparegut, només fem que tancar empreses, i si no hi ha empreses, no hi haurà assessorament i molts haurem d´anar a l´atur. Se´l veia preocupat.

La crisi la tenim a sobre per instal·lar-se. M´ha fet reflexionar, i per què no?, les seves paraules, si bé són opinables, són significatives. Veure per creure. I en el transcurs de la sessió de treball s´ha dit que la firma Canovas, aquests any vinent, 2012, complirà 160 anys. I un pensa, com s´ho han fet aquesta gent de Can Canovas per sobreviure tants anys? I a més, se´ls nota que fan ­moltíssims per estar al dia, i tal com ha dit en ­Ramon Soler, que no té cap bola de ­cristall, sí que s´han exposat unes prediccions/­­previsions 2012 que, amb totes les reserves del món, han estat molt interessants.

Primeres llums de Nadal
Àngela Ferrer i Mató (Girona)

No em refereixo als llums que pengen pels carres i places. Vull significar metafòricament que en mig de la foscor de les males notícies que dia rere dia envaeixen els mitjans de comunicació sorgeixen notícies esperançadores que són aquestes llumenetes a què em refereixo i les anomeno de Nadal, donada la proximitat de la data i que potser també m´ha ajudat a pensar una mica que és possible que el Nadal ens encoratgi a pensar en un món una mica millor.

Quines són aquestes llums? Veure com molta gent i/o entitats són solidàries amb els necessitats. Per exemple aquest grup de dentistes que en les seves hores lliures atenen persones que no es poden pagar els seus serveis i per un preu simbòlic intenten resoldre els seus problemes bucals. Una altra bona notícia ens diu que l´associació ASIF i l´escola d´hostaleria de Figueres ofereixen menjar i suport a persones sense recursos i amb perill d´exclusió social. També és una llum saber que a la fi Ryanairr sembla que seguirà a Girona, notícia que dóna grans esperances a tot el sector turístic, base important de l´economia catalana i de Girona en particular, i a més sembla que també s´acabarà un tram important pel transport i la fluïdesa del trànsit en generar un tram de la N- II encallat fa temps.
Sí, ja sé que encara plana l´ombra d´aquesta terrible crisi que tots patim, però jo confio que aquestes no siguin ni molt ­menys les úniques llums que ens mostrin un futur més farcit d´esperança i marquin un nou camí vers la solució de tants i tants problemes en els quals estem immersos. Tant de bo sigui així.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook