Agraïment a la Residència per a gent gran Els Cirerers
Marta de Puig Roca (Girona)
Voldria fer públic i extensiu en nom meu i el dels meus germans l´agraïment a la residència per a gent gran Els Cirerers. A totes les persones que, liderats per l´Ester i en Johnny, han col·laborat perquè l´Emília, la nostra mare, visqués envoltada d´afecte, bon tracte i respecte. L´estimació que li han transmès, la seva dedicació i professionalitat, han sigut admirables, atents en tot moment i anticipant-se a les seves necessitats han aconseguit que visqués un últim tram de vida digna i agradable. Amb aquestes línies voldria expressar la nostra gratitud i reconeixement a l´admirable esforç d´aquestes persones.
Gràcies, Coca-Cola
Cati Babot Artigas (Banyoles)
No voldria donar més publicitat a aquesta coneguda marca de beguda, perquè per si sola ja no ho necessita. Tan sols voldria ressaltar el seu missatge de bon rotllo que transmet en aquest temps difícil per a tothom. Un missatge enmig d´una televisió farcida de cadenes on la competició sembla estar fixada en quina és la més dolenta. Una programació on pots veure una pel·lícula i sèrie, concurs, documental... entremig d´anuncis publicitaris, tots ben enrevessats i difícils d´entendre o ple de personatges rebuscats i estranys als meus ulls, oferint tot tipus de perfums, colònies, roba, cotxes... Tot molt irreal i sofisticat. L´anunci esmentat és senzill i entenedor i dóna un missatge d´esperança en la gent, tan necessari avui dia. Pensem-hi.
El negoci d´en Nafrallonses
Àngela Ferrer i Mató (Girona)
M´explicava la meva àvia que en Nafrallonses (ara ningú es recorda d´ell) vivia prou tranquil al seu poble fins que un dia va venir un home poderós que va conquerir el seu poble mes, això sí, va prometre a tots els que hi vivien que viurien molt millor ja que ell tenia molt poder i el seu territori era molt més gran i tot aniria més bé. Al poble s´hi establiren uns edificis anomenats bancs, empleats que presumien amb grans cotxes i riquesa encara que curiosament treballaven poc. Els del poble acostumats a «pencar» no sabien com s´ho feien per viure tan bé els nouvinguts. De mica en mica els diners dels habitants del poble van anar a parar als bancs, deien que ells també podrien dur el seu tren de vida. Els Estatuts i lleis que tenien en aquell poble tan feliç i sense problemes s´aboliren no fos cas que fossin millors que la dels nous «propietaris». La seva llengua els digueren que era tosca i poc important i que calia parlar la «importada». El pobre Nafrallonses perdé la felicitat. Ell estimava la seva parla encara que fos minoritària, els seus costums i tradicions ara vilapendiats i ja no era amo de res i les lleis l´oprimien a ell i a tot el poble. Diu la llegenda que morí de pena i no se sap si el poble pogué sobreviure a tanta injustícia.
Us recorda d´alguna manera aquesta història el que passa en un lloc molt proper? La història encara que sigui llegenda sempre es repeteix.
Una proposta de bellesa i sentit
Jesús Domingo Martínez (Girona)
Fe i cultura estan intrínsecament unides. La perspectiva cristiana no només no s´oposa a les conquestes de l´enginy humà sinó que eixampla l´horitzó del nostre pensament. Així ha estat al llarg dels segles i així segueix sent avui. Bon exemple d´això el trobem en l´enlluernadora programació cultural que va incorporar la Jornada Mundial de la Joventut. La seva proposta parla per si mateixa i descobreix, amb la força de la veritat, fins a quin punt estan equivocats els que des de l´estreta mirada d´una certa cultura contemporània tendeixen a confinar la religió fora dels espais de la racionalitat.
En l´Evangeli es funda una concepció del món i de l´home que allibera valors culturals, humanístics i ètics. El saber de la fe il·lumina les nostres recerques i anhels més profunds, els interpreta humanitzats i els integra en projectes de bé. N´hi ha prou una mirada sense prejudicis a algunes de les grans obres d´art de la humanitat per adonar-se que la fe és ferment de cultura i llum per a la intel·ligència.
