Si Christopher Hitchens no hagués sigut ateu, hauria vist des del cel amb un somriure com el mateix dia que moria, la policia entrava a la UdG i carregava a cops de porra contra estudiants. D'una intel·ligència ferotge i intimidatòria -algú el va definir com una barreja de Voltaire i Orwell-, primer hauria recordat les ocasions en què, estudiant d'Oxford, va ser ell colpejat i arrestat per "l'autoritat". Però després rebatria la versió oficial que parla d'"intencions violentes" dels manifestants de la UdG amb la frase que dirigia els que parlen de l'existència de Déu: "Allò que pot ser afirmat sense proves, també pot ser descartat sense proves". Tant és que es tracti de l'existència d'un creador omnipotent com de la bondat d'una actuació policial.

Fa uns mesos vaig escriure que deixar a Felip Puig que dirigís Interior era com donar dues pistoles a un mico. La mala notícia és que el mico ha començat a disparar. La bona, que no ha de trigar gaire a fotre's un tret a si mateix. És només qüestió d'esperar. D'un polític que és capaç de repetir la cursilada de "tolerància zero" se'n poden esperar molts coses, i cap de bona.

Mentrestant, podríem anar a l'origen del conflicte, que no és altre que convidar Artur Mas a la UdG. No és només que això converteix en restringit i en gairebé paramilitar un acte que hauria de ser obert a tota la comunitat universitària i inclús a tot Girona. És que en una universitat no hi han de tenir lloc ni déu ni els polítics (tampoc l'exèrcit, si bé això sembla superat), perquè no hi caben les supersticions ni el populisme, sinó només la ciència i les idees.

Per quina raó, doncs, s'organitza un acte semipolític en una universitat? La resposta la dóna Hitchens (amb el mèrit de no haver conegut ni Puig ni Mas): "Vaig tenir l'oportunitat de conèixer ministres i parlamentaris de prop i de sorprendre'm de nou davant com d'ignorant i a vegades simplement com d'estúpida que era la gent que governava el país".