Internet, la xarxa de nodes connectats inventada en el moment culminant de la Guerra Freda, havia de preservar els Estats Units del caos després d'un eventual atac nuclear. Ningú no podia intuir llavors que els successius avenços a la Web generarien una tendència que ja és inherent a aquest suport: la descentralització del poder.

La possessió d'informació i la seva circulació sempre han suposat una forma de poder. Aquesta informació és avui molt més que una sèrie de missatges transmesos i rebuts, és la unitat bàsica de les organitzacions productives i socials. I la matèria primera d'economies amb una gran densitat de serveis.

La universalitat del llenguatge digital i el baix cost de la difusió a gran escala han afeblit els instruments de control de l'Estat, principal seu del poder clàssic. Un altre dipositari, les finances, ha acollit amb entusiasme la novetat, en recórrer a la tecnologia com a instrument per operar amb més velocitat i eficiència tot eludint la supervisió estatal. Un món connectat com l'actual redefineix el poder estatal i l'econòmic. De fet, aquest segon ja és més influent que el primer, sobretot perquè sap què fer amb la informació.