Mariano Rajoy és l'esperança de milions d'espanyols per superar la greu situació econòmica en què es troba el país. Des d'avui serà el nou inquilí de La Moncloa, i es converteix en el successor d'un Rodríguez Zapatero que se'n va per la porta del darrere. El nou president del Govern arriba al Palau després d'una llarga travessa pel desert, amb la lliçó ben apresa i superant moltes travetes tant de dins com de fora del seu mateix partit. Coneix dues legislatures des de l'oposició, el govern des de diferents ministeris i les administracions local i autonòmica en haver passat per la Diputació de Pontevedra i la Xunta de Galícia. Sortit des de la dretana d'AP, avui representa l'ala més centrista dels populars. I el seu lideratge se l'ha guanyat a pols atès que si ja als anys 80 s'enfrontà al mateix Manuel Fraga, en aquests darrers temps va guanyar la partida als Mayor Oreja, Esperanza Aguirre o als periodistes Pedro J. Ramírez i Federico Jiménez-Losantos, molt influents en les esferes polítiques madrilenyes.
Però Mariano Rajoy no ho tindrà fàcil, malgrat l'àmplia majoria absoluta que li dóna suport. Les dures reformes que haurà d'abordar immediatament seran complicades. Als espanyols els demanarà més sacrificis encara, i segur que hi estaran disposats sempre que comencin a veure el futur amb una mica més d'optismista. Ben aviat haurà d'emprendre canvis en el sistema financer, en el mercat laboral i en les administracions públiques. I es veurà obligat a emprendre retallades. Tot plegat, un escenari amb moltes pedres pel camí, però Rajoy haurà de fer possible establir marges de confiança que possibilitin restablir el crèdit ja sigui a les empreses o per a les mateixes famílies si de debò es vol sortir de la crisi.
Hi ha expectació per saber qui l'acompanyarà en aquest viatge. Hi ha una llarga llista de ministrables, però aquells que coneixen el líder popular estan convençuts que hi haurà molt poques sorpreses. L'equip sortirà d'entre els seus col·laboradors més immediats. Rajoy ha de marcar una línia, per la qual cosa voldrà diferenciar-se de l'època Aznar i seran pocs els ministres que repeteixin.
Un altre aspecte que caldrà veure és si s'obre al diàleg i la col.laboració amb altres forces. CiU i el PNB són les dues més ben col.locades, sense oblidar la UPyD de Rosa Díez. La situació convida al consens i un mandat -tot i la majoria absoluta- a esquena de Catalunya i Euskadi seria molt més difícil de gestionar a priori. En definitiva, tot és a les mans de Don Mariano, un registrador de la propietat gallec que tindrà la responsabilitat en els propers anys de treure l'Estat espanyol de l'atzucac en el qual avui es troba.
