Si jo fos bomber, desitjaria que hi hagués incendis? Si fos policia, desitjaria que hi hagués delinqüents? Si fos metge, desitjaria que hi hagués malalts? Si fos soldat, desitjaria que hi hagués guerres? Si jo fos el diable, necessitaria que hi hagués Déu? Li va bé Déu al diable, la guerra al soldat, el malalt al metge, el delinqüent al policia, el foc al bomber? Vivim dels nostres contraris? Si jo fos periodista de successos, resaria perquè hi hagués un drama familiar, amb nens morts a mans de les seves mares, cada dia? El bomber ha d'apagar el foc amb alegria i el policia detenir el delinqüent amb plaer? Es pot ser oncòleg sense sentir adoració pels tumors? És possible ser Satanàs sense ser creient?
Podria existir la premsa de dretes si no hi hagués partits d'esquerres i la d'esquerres si no hi hagués partits de dretes? I quan un no té cap enemic real, què passa? Se l'inventa? Quin enemic és més perillós, el real o l'inventat? Quin ens fa més mal? Quin ens porta a la perdició? Quin dels dos ens acaba matant? És hipocondríac el poeta en la mesura que no és bomber ni policia ni metge ni soldat ni diable? El temperament nerviós del poeta es deu al fet que no té focs per apagar ni delinqüents als quals detenir ni malalts als quals curar ni guerres a les quals apuntar-se ni déus als quals adorar? L'enemic del poeta és l'escriptura com el de l'alcohòlic és l'alcohol? És possible que portem a dins de cadascun de nosaltres un poeta, un alcohòlic, un bomber, un policia, un metge, un soldat, un diable, cadascun amb el seu corresponent contrari?
En altres paraules, patim tots i cadascun de nosaltres d'un foc interior que ens abrasa? Portem a dins, tots i cadascun de nosaltres, un bomber, un delinqüent, un malalt, un enemic armat, un Déu cruel? Escriure poemes seria una de les maneres possibles d'apagar el foc que ens abrasa, de detenir el delinqüent que ens roba, d'aplacar al malalt que no ens deixa aixecar-nos del llit, de neutralitzar al soldat que ens mata, de contenir al diable que ens crida des dels carrerons foscos de l'ànima? Però llavors, què seria llegir?
