En aquestes dates hom acostuma a desitjar un Bon Nadal i feliç any nou a familiars, amics i coneguts. Els mitjans de comunicació difonen anuncis de felicitat, salut, amor, diners i pau alhora que inciten al consum en regals i àpats, envoltats de xerinola. S'obliden velles rancúnies per donar enhorabones a tort i a dret, es reben postals de coloraines d'empreses de serveis i truquen parents llunyans per recordar-nos que encara estan vius.

És una història repetida any rere any tot i que, enguany, l'estat d'ànim individual i la situació econòmica general no concedeixen gaires alegries.

De fet, sota els llums, els adorns i les garlandes nadalenques s'amaga la crua realitat formada per acomiadaments massius, retallades de serveis bàsics, disminucions de sous i famílies senceres a l'atur i altres que viuen de la caritat.

Es pot esperar una espurna d'esperança en el missatge de cap d'any del president de la Generalitat? Doncs, no. Sense cap penediment, exigirà més esforços per redreçar el país, culparà Madrid de tots els mals i conclourà amb la promesa d'un venturós futur, un cop superat el calvari de la crisi. Romanços!

Seran excuses de mal pagador d'un govern que, en menys de dotze mesos, ha demostrat el rostre bàrbar d'una política sense entranyes, sense compassió ni miraments. Ha aplicat la tàctica de terra cremada amb tancament de centres d'atenció primària, la qual cosa ha incrementat les llistes d'espera. No ha cobert les baixes de personal en hospitals i en centres d'ensenyament, ha paralitzat la construcció de nous equipaments educatius i sanitaris; ha alentit l'aplicació de la llei de la dependència, ha exclòs alguns col·lectius del dret a prestacions socials i ha depurat de forma encoberta empleats d'empreses i organismes públics.

En tots els casos s'ha comportat com un fidel servidor d'una política d'austeritat que està eixamplant la desigualtat social i està aprofundint en una societat dual formada pels qui ho tenen tot i pels qui no tenen res. La progressiva pauperització d'una classe mitjana que gradualment va perdent força, juntament amb una angoixosa xifra d'aturats, esmicola el procés d'ascens social i accentua la marginació i exclusió de sectors de la població.

Per tant, a aquest govern de mentiders, sectaris i dogmàtics a qui no importa el patiment de la gent, ni bones festes ni feliç any nou. És a dir, ni bon dia, ni bona hora! És fer un pam i pipa de criatura? És la impotència davant les salvatjades?

Potser sí, però quan aparegui la imatge de l'honorable Artur Mas a la televisió... zàping que no ha estat res. I a preparar la resposta al carrer