Costa mirar enrere i trobar fets que endolceixin el balanç d'un any nefast, les tragèdies humanes han tenyit encara més de negre el resultat d'un 2011 que ens deixa glaçats tant en l'àmbit social com en l'econòmic, i quan ens acostem al moment de passar pàgina, sembla com si cap de les decisions preses, ni cap dels passos fets, hagin servit per atenuar la patacada. Aquest 2011 s'endurà en el record massa víctimes reals, materials i conceptuals, i ens deixarà un regust massa amarg per poder pair-lo només pel fet de canviar de xifra en el calendari.

A excepció de la temperatura tota la resta ens agafa sota zero i el sentiment de fred encara s'agreuja més sabent que només aquells que s'emparen sota l'eufemisme de la denominació de classes populars, són els que han pagat, paguen i continuaran pagant els plats trencats d'un model social i econòmic malaltís, que en la seva decadència encara farà més mal del que ja ha fet. Amb la glaçada ens hem endormiscat i ens costa articular paraules, prendre decisions i moure'ns cap a alguna direcció que no sigui la de donar voltes sobre un camí que no ens porta enlloc i que només serveix per refermar una realitat, feta entre tots, o si més no, consentida per la majoria, que encara agreuja més les diferències.

I l'únic desig que ens podria esperonar seria el de saber que serem capaços de fer foc nou, deixant enrere creences manipulades, convencionalismes, models artificials, etiquetes i racionalitats mal enteses, per construir quelcom de diferent on la minoria no sigui la que estableix les pautes d'una majoria. Si alguna cosa positiva ens ha recordat aquest 2011, és que encara hi ha molta gent capaç de dir prou i això fa que puguem mirar amb un bri d'esperança l'any que comença, tornant a desitjar-nos un Feliç i Bon Any Nou!