L'Associació d'Afectats pels Embargaments i Subhastes (Afes) ha vaticinat que fins el 2015 més de mig milió de famílies perdran la seva llar a l'Estat espanyol per execucions hipotecàries dels bancs i amb motiu de la crisi, i que això suposarà a la banca unes pèrdues de trenta quatre mil milions d'euros. Al mateix temps, aquesta setmana ens hem assabentat que s'han multiplicat per cinc les anomenades subhastes extrajudicials, que es fan a través de notaris per aconseguir amb més rapidesa els habitatges de les famílies que no els poden pagar, una pràctica de dubtosa legalitat, o si més no, poc ètica, que deixa les persones afectades en un marc d'absoluta indefensió legal.

El que ningú no diu i no sembla que ningú es plantegi, és quin cost tindrà pel que fa a reputació de la banca aquesta febre salvatge que només durant el 2012 deixarà sense llar 135.000 famílies espanyoles. Els bancs corren el risc de perdre molt més que un simple valor econòmic i no sembla que siguin conscients que la pèrdua de reputació, que ja sabem que és quelcom immaterial i que no consta en cap balanç, els pot reportar moltes altres pèrdues en el futur. La reputació es construeix a base de percepcions i en aquests moments les percepcions ciutadanes vers la banca comencen a estar en nivells molt negatius.

És possible que avui no els importi gens ni mica què pugui pensar la majoria de la població sobre una banca que acumula despropòsits des que va començar la crisi, però és probable que això que avui no és mesurable en termes econòmics es ?tradueixi en la negativa de molts milers de persones a tractar amb els bancs en un futur. I què faran, llavors, es barallaran només per les grans fortunes o aniran desapareixent per falta de clients? Seria bo que les ments pensants de l'economia bancària comencessin a plantejar-se el cost real de tanta mala reputació.