Crles Manté va ser directiu del Consorci Salut i Social (privat) abans de dirigir el Servei Català de Salut (públic) i de tornar, com a conseller, a l'esmentat consorci privat; Raimundo Belenes també va ser directiu del Consorci Salut Social (privat) abans de ser el director de l'Institut Català de la Salut (públic) i de retornar més tard a l'àmbit privat com a vocal de la Unió Catalana d'Hospitals; l'olotí Josep Maria Padrosa va ser delegat territorial de Salut a Girona, després director general de Fisiogestión (empresa que gestiona centres de rehabilitació i fisioteràpia a tot Espanya) i ara és el director del Servei Català de la Salut. Són només tres exemples. La llista de casos anàlegs és extensa. No discutirem la professionalitat i els coneixements d'aquests professionals, però l'accés a la gestió sanitària a Catalunya (pública i privada concertada) és un cercle tan tancat que difícilment hi tenen cabuda altres directius. Les persones es van alternant d'un sector a l'altre. És el més semblant a l'endogàmia. El mateix Boi Ruiz, abans de ser nomenat conseller per Artur Mas, era el president de la privada Unió Catalana d'Hospitals. Quan el tripartit va entrar al Govern el desembre de 2003, la majoria dels càrrecs públics dels governs de CiU van passar al sector privat, mentre el PSC es nodria de directius amb experiència en la privada. Tot és legal, per descomptat, a menys que de l'Oficina Antifrau es digui el contrari, ara que ha decidit investigar la presumpta incompatibilitat del president de l'ICS, Josep Prat, i la del conseller del Consorci de Salut i Social, Ramon Bagó, després de les informacions publicades en les darreres setmanes pel Diari de Girona i arran d'una denúncia de la CUP de Reus a la Fiscalia Anticorrupció. Es dóna el cas, tanmateix, que darrere una part de les proveïdores hi havia als càrrecs públics i persones properes a CDC, com el mateix Ramon Bagó. Gestionar la sanitat, tant pel que suposa per als ciutadans com per la quantitat de contractes i de diners que mou, exigeix la màxima transparència. L'opacitat ha passat a la història.