Anem bé

montserrat guardiola rovira.

girona.

Molt bona gestió la de l´Ajuntament de Girona aconseguint un acord amb els directius de certs supermercats amb la fi d´evitar el llançament d´aliments propers a la seva caducitat recollint-los per afavorir els que en tenen necessitat. Així s´evitarà la mala imatge de veure com es veuen obligats a recollir en els contenidors. La distribució es confiarà a voluntaris que vulguin prestar aquest servei. El propòsit de l´Ajuntament és que en el termini d´un mes quedi resolt aquest problema.

Llegir a la premsa aquestes notícies ens aixequen l´ànim, no ens quedem solament amb lamentacions de crisi i més crisi, la societat que desitgem és la que no ha perdut la sensibilitat vers els problemes dels que viuen al nostre costat, i ara, ja són tres els que lluitaran per aconseguir una millora: Càrites, Banc d´Aliments i Ajuntament de Girona.

Tan de bo que no perdem mai l´esperit de servei.

Amics del Museu d´Art

Maria Àngels Pagès Calvet.

VENTALLÓ.

Dissabte passat es va celebrar l´Assemblea General ordinària de l´associació Amics del Museu d´Art de Girona. Actualment té més de 800 socis i vint anys d´història. Té com a objectiu col·laborar amb la direcció d´aquest museu per fer-lo més proper a la ciutadania. Actualment està ubicat al Palau Episcopal, un dels edificis més notables de la nostra ciutat. El que s´hi exposa és l´art sorgit de les nostres contrades al llarg de més de 1.000 anys d´història.

Com cada any se´ns va donar a conèixer la previsió d´activitats i projectes per a aquest 2012. A més de les habituals sortides culturals, cicles de conferències, concurs de fotografia, nits d´estiu al Museu d´Art, col·laboració en la restauració d´una peça del Museu, promoció i finançament d´una beca de recerca... També està previst continuar amb el projecte de l´Exposició itinerant Coneix i viu el Museu d´Art de Girona. De moment la primera inauguració es va fer el desembre passat a Cassà. Ara s´està treballant perquè pugui viatjar a altres municipis de la nostra demarcació. Una iniciativa molt pedagògica i popular d´acostar i donar a conèixer el nostre patrimoni cultural a totes les comarques.

Vull felicitar la Junta Directiva per la tasca feta i desitjar un bon encert a la nova Junta, encapçalada per Lluïsa Faixeda com a Presidenta.

Dimecres de Resurrecció

Walter van Diest. girona.

Avui he estat testimoni d´un miracle en tota regla. Fa uns dies, vaig veure anunciada la mort d´un conegut vagabund de Lloret de Mar a un diari de la net, i també al Facebook, on deien que va ser atropellat a la carretera de Tossa a altes hores de la matinada. Després de comentar aquest fet entre amics i coneguts, l´acabo de veure en un supermercat de Girona. Per esdeveniments com aquest celebrem el Diumenge de Resurrecció, potser acabo d´ésser testimoni d´un miracle diví. O potser no. Potser, simplement, es tractava de fer una rentada de cara a Lloret de Mar i «treure´s» del damunt aquest individu. M´arriba a sorprendre a vegades la indiscutible fiabilitat dels mitjans de comunicació.

Xat via mòbil,

pura obsessió

Pau Solés Gimbernat. girona.

M´imagino que en els últims anys heu pogut apreciar com molta gent està enganxada al mòbil. És més, estic segur que molts de ­vosaltres heu tingut o teniu un mòbil amb xat. A primera vista, el xat al mòbil és una oferta barata, instantània i còmoda. Això és el que tots pensem quan anem a la botiga i comprem un mòbil amb xat i per tant amb Internet. Però tot té conseqüències. Com ja és habitual, vagis on vagis trobes gent utilitzant el xat. Al tren, al metro, al carrer, a la biblioteca... i fins i tot a classe! Els que sou estudiants m´entendreu, i els que no ho sou potser pensareu que és una barbaritat. El fet és que jo també vaig caure al parany. Fa un any, vaig adquirir un mòbil amb Internet. Sincerament, des del primer dia hi vaig estar enganxat. A classe, el mirava cada dos per tres, per connec­tar-me a les xarxes socials o per parlar amb els amics. Em vibrava constantment quan rebia una notificació. I la cosa no acabava aquí. Si veia que algú estava amb el mò­bil, també me´l mirava. I parlàvem pel mòbil estant a 3 metres! Era com una obsessió, que s´enco­ma­nava. A més, és una obsessió que ens agrada. Ens tornem possessius. Sí, aquesta és la veritat.

Per sort, vaig sortir d´aquella malaltia, i que bé i sa que estic ara! Us puc dir que a mi em va anar bé deixar-ho. Que si necessito alguna cosa, tru­co. Que no tinc la necessitat d´es­tar constantment pendent d´una persona, o de diverses. El que més em molesta és estar parlant amb una persona, i que deixi d´escoltar-me per què li ha vibrat el mòbil i «l´ha de contestar». M´imagino que molts us heu trobat en aquesta situació. Però a la majoria ens és indiferent, ja que quan el nostre company o companya hagi agafat el seu aparell, nosaltres ja estarem preparats per tornar a teclejar el nostre. Pura obsessió.

Estem passant

una crisi molt greu

Josep Rua Borràs. olot.

Ciutadans: Estem passant una crisi molt greu: econòmica, de valors, de tot en general i per ara no s´hi ha trobat cap solució. La gent intenta trobar-ne per separat i de forma individual. La crisi no s´arregla robant i matant, ni creant un món apartat i desconnectat de l´actual, ni retallant de tot a qui no té res, ni desnonant, ni apujant impostos, ni retallant despeses, ni de cap de les maneres que s´estan utilitzant. La situació actual del món es començarà a arreglar si tots i cadascú de nosaltres comencem a estimar-nos, respectar-nos, a nosaltres mateixos i a tot el que tenim al nostre costat i mica en mica anant ampliant el cercle i arribant a tot el món. Hem d´aprendre a respectar totes les normes i tornar a donar valor a la vida. Quan et lleves al matí comença un nou dia. Aprofitem-lo!

La sentència

de Camps

joan enric carreras mercader.

Bellcaire d´empordà.

Suposo que amb aquesta sentència s´ha demostrat el valor real dels mitjans de comunicació en l´opinió de tots nosaltres; primer surt una notícia, i es fa «la bola» entre l´opinió pública i ja queda «per demostrat» que és culpable, immediatament es fa un judici «públic» i tots el qui surten en el diari, doncs «a cremar». Després de la sentència, ara com que la resolució del jurat popular no ha estat la que volíem, dons ara és que la justícia «es un cachondeo» i que cal revisar-ho perquè tothom sabia que els vestits eran uns regals per subornar... Cada any pel Nadal moltíssima gent envia obsequis «per subornar»... o no? I fora del Nadal també, encara que no surten als diaris. Els primers resultats que he vist d´aquesta notícia és que el jurat «és inepte», i sabeu que van quedar 5 a 4... i si hagués sigut 4 a 5? Ara seria culpable i tothom estaria content amb «la justícia». Jo penso que no podem anar bé amb els judicis mediàtics al gust, per poder donar «carnassa» a la població; la justícia caldria que fos una altra cosa, més neta, més seriosa, encara que les lleis tenen diverses interpretacions, no?... D´aquí a poc seguirem amb el gendre...