Unes treballadores, afectades per un expedient de regulació, observen com els seus representants, assessorats per alliberats sindicals, negocien l'extinció dels seus contractes, i esperen informacions i dades per conèixer el seu futur. En un moment determinat s'adrecen a un dels membres del comitè i sol·liciten la documentació que l'empresa els ha proporcionat, per poder estudiar-la i, si cal, consultar algun entès en la matèria. La resposta va ser contundent i inexplicable: que tenen instruccions de la sindicalista que els assessora de no facilitar a cap treballador que no sigui del comitè la documentació presentada per l'empresa.

Preocupades per l'obscurantisme dels seus representants i la manca de transparència i comunicació, s'adrecen al departament de treball, i allà, de forma amable i sense problemes, ja que com a treballadores tenien dret i legitimitat per demanar i conèixer la documentació presentada per l'empresa, una funcionària els facilita una còpia de l'expedient. Assabentada l'alliberada sindical, assessora del comitè d'empresa, d'aquesta acció, no se li ocorre dir altra cosa que "aquesta funcionària no sap el que ha fet, i quan sàpiga qui és li caurà el pèl". Penso que els fets parlen per si sols i les conclusions les pot deduir cadascun dels lectors.

Disposar d'informació no es pot convertir en un privilegi d'uns quants assessors, ni es pot limitar als integrants dels comitès d'empresa, en especial quan es tracta de temes que afecten l'estabilitat i el futur laboral de tota una plantilla. La informació ha de fluir i circular sense traves ni manipulacions. Els protagonistes i actors de les relacions laborals són els treballadors. Els comitès i els sindicats, i els alliberats, estan per servir-los amb objectivitat, més enllà dels seus interessos personals o de sigles. I no seria bo treballar, encara que fos desinteressadament, pels treballadors però sense comptar amb ells, com si fossin criatures o menors d'edat.

Un altre fet que sovint sobta i desconcerta molts treballadors, afectats per expedients de regulació a les seves empreses, és que abans que ells se n'assabentin, els directius ja han contactat i informat a determinats sindicats, i són aquests els que parlen i informen els afectats. Potser hauran de començar a canviar determinades coses i rutines, i els treballadors hauran d'assumir amb més compromís la necessitat de participar activament en la seva pròpia història, exigint un protagonisme que els pertoca i al qual no han de renunciar. No són temps propicis per parlar d'aquests temes, però la societat -i els treballadors en són part integrant i fonamental- necessita que tothom faci un ?exer?cici de responsabilitat i participació honesta, i que exigim la informació de tot el que ens afecta i la transparència a entitats o persones que ens representen.