El turisme és una de les principals fonts d'ingressos, un dels més importants generadors d'ocupació i creador d'una part important de la riquesa de casa nostra. Per això no és estrany que sigui un tema que sovint es debat als mitjans, a les tertúlies dels bars i també als blocs d'Internet. Però el turisme també és com el futbol o el cinema -és tan present a les nostres vides que tots hi tenim una opinió de com fer-ho millor. I de la mateixa manera que alguna vegada tots hem pensat que dirigiríem un partit de futbol o una pel·lícula més bé que en Guardiola o l'Spielberg, també podem arribar a pensar que si ens deixessin el turisme a les nostres mans, ho faríem molt millor que els que hi ha ara.

La pregunta, però, és: Qui és que en sap, de turisme "de veritat"? Hom podria arribar a pensar que els que el practiquen diàriament, com ara hotelers o restauradors de les zones turístiques. Però res més lluny de la realitat. Hi ha tants hotelers que no tenen ni idea del seu ofici com botiguers que no saben vendre. Els polítics? Els polítics saben de política i si exerceixen a les zones turístiques, lògicament han d'escoltar les necessitats i inquietuds del sector. Però això no sempre els converteix en experts. Els analistes? Hi ha gent que dedica molt temps a estudiar el turisme des de tots els punts de vista. No obstant això, acabo de llegir un informe d'un dels analistes més reconeguts i està ple d'obvietats i avaluacions subjectives.

Està clar que el turisme, o més ben dit, l'encert o fracàs d'una promoció o activitat turística depèn, com el cinema o el futbol, del bon funcionament de tot un equip. I com qualsevol equip, necessita d'algú capaç d'aportar una visió del conjunt, a més de saber motivar a tothom. Igual que no es poden fer pel·lícules d'èxit sense bons guions o grans actors, ni guanyar títols importants sense golejadors amb olfacte o porters amb reflexos, el turisme també necessita importants individualitats i intuïció, molta intuïció.

La Costa Brava està plena d'aquestes individualitats. Des del sol que llueix esplèndid durant molts dies a l'any, passant per unes platges netíssimes, natura inesgotable, gastronomia, història, art i unes infraestructures envejables. Pot ser que el que ens manca es algú que ens ajudi a fer pinya per trobar el camí de la recuperació del "terreny perdut". Algú capaç de convèncer a tothom de la seva visió, perquè tots tirem del mateix costat de la corda. Potser ens manca un "Guardiola turístic".