07 de febrer de 2012
07.02.2012

La pobresa és violència

«La història de totes les societats que han existit fins avui, és la història de lluita entre rics i pobres»

07.02.2012 | 12:37

La Trobada de Novel·la Negra de Barcelona del 2 a l'11 de febrer és una bona excusa per recomanar el llibre El jardiner nocturn de George Pelecanos.

L'escriptor nord-americà, que també ha estat guionista de la telesèrie The wire, una excel·lent producció negra i criminal, descriu una societat en la qual impera la cultura de la cobdícia emparada per la llei de la selva o del mercat.

El relat està ambientat en els barris marginals de Whasington DC, la capital del país més opulent del planeta, que ofereixen un testimoni esfereïdor d'una crua realitat de misèria i discriminació social.

La lectura depara sotracs al cor, amargor a la gola i regirades d'estómac sense donar temps per recobrar l'alè i albirar una espurna d'esperança en la bondat humana.

A les primeres pàgines, quatre homes es troben en una taverna de barriada per prendre unes copes. Mentre buiden gots de whisky en un obrir i tancar d'ulls fan petar la xerrada, que gira sobre la delinqüència. Un dels assistents a la tertúlia afirma que el suburbi s'ha convertit en un sector amb gran activitat criminal.

Les raons, segons el bevedor, rauen en el desplaçament de la gent de diners cap a altres comtats, la qual cosa força els negres pobres que hi vivien a buscar sopluig en una àrea degradada convertida en un polvorí a punt d'explotar. La resposta d'un altre tertulià, escriptor fracassat, és diàfana: "Què esperaves? La pobresa és violència."

La frase en recorda a una altra de ?Mahatma Gandhi: "La pobresa és la pitjor forma de violència".

Arribats a aquest punt, millor abandonar la trama de la novel·la i reflexionar sobre la pobresa com una manifestació d'una violència derivada de la desigual distribució de la riquesa.

En efecte, la història de totes les societats que han existit fins avui, és la història de la lluita entre rics i pobres. "Lliures i esclaus, patricis i plebeus, nobles i serfs de la gleva, mestres i oficials, en una paraula, opressors i oprimits han estat en un antagonisme constant...", es llegeix en El Manifest Comunista. Ressuscitar textos obsolets de 1848 és buscar tres peus al gat?

Doncs encara es pot recular més en el temps. El monjo venecià Gianmaria Ortes (1713-1790), considerava la pobresa com a condició necessària de la riquesa.

En el seu llibre Della economia nazionale, s'hi pot llegir: "... l'abundància de béns per a alguns sempre n'és la mancança per a uns altres... Perquè alguns posseeixin grans riqueses n'hi ha d'haver molts altres privats fins i tot d'allò més necessari... " Quin frare més caritatiu, oi?
Quasi dos-cents quaranta anys després, quan ressonen opinions semblants, la lluita continua.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook