L'abnegat i impagable treball de Càritas ha rebut sempre un unànime reconeixement de la nostra societat. Ara, amb la galopant crisi econòmica, se li ha multiplicat la feina: "El 2011, el nombre d'usuaris ha augmentat considerablement, fins a un 34%. No en tots els programes que oferim, sinó en els d'atenció directa, acollida i aliments"; és a dir en els relacionats amb les necessitats bàsiques de qualsevol persona. Aquestes dades les facilitava diumenge passat a Diari de Girona el director de Càritas Diocesana de Girona, Ramon Barnera. L'escenari que presentava és esfereïdor i es troba lluny d'estabilitzar-se; ans el contrari, s'agreuja en un nou segment de persones pobres. Barneda també explicava que "abans de la crisi, teníem un 80% d'usuaris estrangers per un 20% d'aquí, però a mitjans de l'any passat ja estàvem 60-40 i pujant els autòctons. S'ha disparat la gent d'aquí". La pobresa no admet distincions de nacionalitats, ni Càritas les ha fet mai, però sí que ens permet veure una radiografia d'una nova realitat, la de moltes persones que tenien un nivell de benestar acceptable i que s'han quedat sense recursos per atendre les necessitats més elementals i, en molts casos, fins i tot han vist com els han embargat l'habitatge. I davant d'això cal actuar des de tots els àmbits: l'Administració, per descomptat, i també les entitats solidàries que treballen perquè l'actual moment socioeconòmic no sigui tan desesperant per a qui no té feina i ja se li han acabat els recursos. Cadascú amb allò que sap fer més bé, evitant al màxim les duplicitats i col·laborant estretament perquè així els resultats siguin més efectius. Càritas, que fa una feina silenciosa, gairebé d'amagatotis, però efectiva, ha hagut d'anar diversificant les seves actuacions, com per exemple fer noves gestions de mediació, però per això necessita complicitats, tan econòmiques com de col·laboració en forma, per exemple, de voluntaris. Càritas és en molts casos l'últim refugi al qual busquen desesperadament ajut els que ja no troben a cap més porta per trucar, i cada cop hi ha més gent que hi truca. La seva tasca comprèn tota la cadena. Per això val la pena ser sensibles a la seva crida de demanar ?compromís per lluitar contra aquest mal que es diu pobresa.