Quatre joves de la sempre admirada Suècia van decidir el desembre de 2004 anar a una escola secundària i distribuir un centenar de pamflets d'una organització anomenada "Joventut Nacional" en què s'afirmava que l'homosexualitat era una tendència sexual anormal, tenia un efecte moralment destructiu en la societat, era responsable de la transmissió del VIH i la sida i promovia la pederàstia. El juliol de 2006 el Tribunal Suprem de Suècia els va condemnar per promoure l'odi contra un grup nacional o ètnic, amb multes d'entre 200 i 2.000 euros.

Com que els jovenets no en van tenir prou amb la sentència, van decidir, molt valents, al·legar que aquesta conculcava el seu "dret a la llibertat d'expressió". Doncs bé, el Tribunal Europeu de Drets Humans, que obliga tots els països membres del Consell d'Europa, ha fallat que condemnar l'homofòbia no viola la llibertat d'expressió. És a dir, a partir d'ara, aquells que promouen l'odi contra el diferent han d'anar amb molt de compte. La jurisprudència europea avala els que estem en contra d'aquells que només saben llençar deixalles per la boca.